Parròquies i esglésies de la diòcesi de Girona

Donem entrada pròpia, precedida del signe +, a les esglésies que en algun moment foren parroquials i que no ho són ara, sigui perquè passaren a sufragànies o annexos, sigui perquè ja no pertanyen a la diòcesi (les de la vall de Camprodon). De les parròquies, hem inclòs la data de fundació, quan és coneguda, o el primer esment; cas que el temple hagi estat consagrat, es fa constar. Per a les parròquies anteriors al s. XIII hem inserit en sigla la font de la primera datació, sobretot quan prové de publicacions recents o bé és inèdita. Per a les altres, hom trobarà les justificacions documentals al nostre article «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona», dins AIEG 35 (1995) pp 405-446.

Hom refereix també les esglésies i capelles de les quals té cura la parròquia; també, quan s'escau, informem sobre la seva fundació o la seva citació més antiga. Altres informacions sobre esglésies no parroquials es poden trobar al nostre llibre Ermites i santuaris de la diòcesi de Girona (Girona, 2000). Quan es disposa de dades sobre la construcció dels edificis, es donen en síntesi. Si es tracta d'edificis desafectats al culte, els indiquem amb un *. Fem constar també la situació jurídica dels llocs de culte que tenen un estatut peculiar, com aquells que no són de propietat d'institucions eclesiàstiques.

Hem tingut interès en assenyalar les referències a la Catalunya Romànica per cada església, així com els primers esments de les mateixes, amb la seva font documental, quan aquesta ha estat editada recentment. Els abreujaments i sigles usats són:

AIEG = Annals de l'Instítut d'Estudis Gironins. Alturo = J. Alturo i Perucho, L'arxiu antic de Santa Anna, Barcelona, 1985. Amer, = E. PRUENCA, Diplomatari de Santa María d'Amer, ed. Josep M. Marqués, Barcelona, 1995. Blanco = J. BLANCO, El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XI). La formació del domini, Sant Feliu de Guíxols, 1991. CC: J. M. MARQUÈS, Cartoral del bisbe de Girona, dít de Carlemany, Barcelona, 1993. CDS = Col.lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100), ed. Ramon Martí, Barcelona, 1997. Delmes, J. M. Marqués, Escriptures de delmes, inèdit. Marqués, Consag. = «Actes de consagració d'Arbúcies, Vallcanera i Martorell (s. X)», dins Quaderns de la Selva 6 (1994), 151-156. Ordeig = Ramon ORDEIG, Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XI), Vic, 1993-1994. PA = Arxiu Diocesà, Pia Almoina. PM = J. M. MARQUÈS, Pergamins de la Mitra, Girona, 1984. RC = ADG, Cartoral de Rúbriques Vermelles. Rius, J. Rius, «Cartes antigues de Sant Martí Sacosta», dins Analecta Sacra Tarraconensia 4 (1928) 343-394. Roses = J. M. MARQUÈS, El cartoral de Santa Maria de Roses, Barcelona, 1986. T. = Temple; To, = Lluís To, El monestír de Santa Maria de Cervíà ( .. ) Diplomatari segles X-XII, Barcelona 1991; Vilab., = J. M. MARQUÈS, Escriptures de Santa María de Vilabertran, Figueres, 1995. m. = municipi; ant. parr. = antiga parròquia.

Adri, Sant Llorenç (m. Canet d'Adri), existent el 1073. T. de formes romàniques (Catalunya Romànica, V, 89-90).
J. MARQUÈS C., Canet d'Adri, 109-155.

Agullana, Santa Maria, existent el 983. T. del s. XI (Catalunya Romànica, IX, 391-394).
Té dins de la seva demarcació l'ant. parr. de Santa Maria de l'Estrada (v.), la de Santa Cristina de Canadal (v.) i l'ermita de Santa Eugénia, restaurada el 1407.

Aiguaviva, Sant Joan, existent el 882. T. del s. XVI, modificat el s.XVIII amb l’afegit d’un creuer i presbiteri.
Té dins de la seva demarcació l'ermita de la Mare de Déu de Vilademany, cit. el 1066, on es traslladà el culte de Sant Jaume de la capella del castell del mateix nom, documentada des de 1387 (Catalunya Romànica, V, 83-84).
J. BOSCH I MERCADER, Aiguaviva, Aiguaviva, 2000.

Albanyà, Sant Pere. T. consagrat el 957. La parròquia fou unida a Sant Llorenç de la Muga el 1605, i separada d’ella el 1788. L'església actual és d'una nau i transsepte, del s. XI (Catalunya Romànica, IX, 395-401). Té com a sufragània Carbonils (v.).
Dintre el seu territori es troba l'ant. parr. de Sant Miquel de Bassegoda (v.) i l'ermita de Sant Joan de Bauçols, fundada després de 1391 (Catalunya Romànica, IV, 140).

Albons, Sant Cugat, existent el 983 (CDS, 123). T. del s. XI (Catalunya Romànica, VIII, 161-164).
Té dintre la seva demarcació l'ermita de Sant Grau, de la qual hi han notícies el 1348, sota el nom de Sant Menna.

Amer, Santa Maria. Mentre depengué del monestir del mateix lloc, és a dir, fins al 1835, la parròquia fou intitulada a Sant Miquel, església existent el 1184. El T. de Santa Maria és l'antic temple monàstic, esmentat el 844 i consagrat l'any 949, molt refet després dels terratrémols de 1427 (Catalunya Romànica, V, 249- 255).
Té en el seu terme l'antiga parròquia de Sant Genís de Costa, cit. el 1188 (Amer, 47), edifici dels s. XVII-XVIII, l'ermita de Santa Brígida, construïda el 1516 (Catalunya Romànica, V, 258-259), l’ermita de Sant Marçal, citada el 1712, i la capella de la Pietat, del s. XVII.
J. MARQUÈS C., “Amer”, AIEG 20 (1970-1971), 1-75.

Anglés, Sant Miquel, segregada de la Cellera de Ter el 1594; la Rota romana, però, revocà la separació el 1627 i no assolí la plena independéncia sinó el 1859. Anteriorment era una capella annexa al castell cit. el 1202 (PM, 74). T. construït entre 1637 i 1662, amb campanar del s. XIX.
R. VINYES, Anglés, notes històriques, Granollers 1973.

Arbúcies, Sants Quirze i Julita, erigida el 923, any en qué fou consagrada la seva església (Marqués, Consag.); l'edifici actual fou construit a principis del s. XVII. Té dins del seu territori les sufragànies de Santa Maria de Lliors (v.) i Sant Pere Desplà (v.) (Catalunya Romànica, V, 267-269) que existien també el 923 i foren incloses díns de la seva jurisdicció. La capella de la Pietat, cit. el 1527, es reconstruí els anys 1944-1950, segons plànols de Bartomeu Llongueras.
J. M. MARQUÈS, Arbúcies cristiana, Girona 1994.

Arenys d'Empordà, Sant Sadurní (m. Garrigàs), existent el 1019 (CC, 79). T. del s. XI, reformat a principis del s. XIV (Catalunya Romànica, IX, 488-489).

Arenys de Mar, Santa Maria. Segregada el 1555 d'Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d'aquesta fins al 1779. El T. es bastí de 1575 a 1628 i fou allargat el 1755; té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 pertanyé al bisbat de Barcelona.

Arenys de Munt, Sant Martí, existent probablement el 878 i cit. amb certesa el 998. El T. fou construit els anys 1514-1540. Hom segregà del seu terme el 1575, la parròquia d'Arenys de Mar, i el 1963, la de Torrentbó (v.). Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu de Lorda, de l'any 1924.

Argelaguer, Sant Damas. T. intitulat a Santa Maria, és cit. el 1004, i conserva elements del s. XII; bàsicament, però, és dels s. XVI-XVII (Catalunya Romànica, IV, 115-116). Té dins del seu territori la capella de Santa Anna, erigida el 1453 (Catalunya Romànica, IV, 116), i l'ermita de la Mare de Déu del Guilar, anteriorment capella del castell d'aquest nom, fundada pel cavaller Simó de Balbs el 1334.

Armentera, Sant Martí de 1', existent el 974; depengué de Sant Pere de Rodes. T. del s. XIX, amb vestigis del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 410).

+Arnera, Sant Cebrià, cit. el 1103 (Vilab., 276) com a sufragània de Darnius.

+Aulina, Sant Ponç d', ant. parr., cit. el 1279, agregada a Sant Salvador de Bianya el 1420. T. romànic (Catalunya Romànica, IV, 393-395).

+Aussinyà, Sant Fructuós, ant. parr. (m. Sant Ferriol), esdevinguda sufragània el 1586 de Santa Maria de Besalú, i, el 1622, de Sant Silvestre del Mor (v.). T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IV, 332-333).

+Avellanacorba, Sant Miquel, ant. parr. (m. Vall de Bianya), existent el 988; la seva església és coneguda avui com Sant Miquel de la Torre, i, des de principis del segle actual és la seu de la parròquia de la Vall del Bac (v.). T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IV, 385). Fou agregada el 1380 a Sant Andreu de Porreres (v. Vall del Bac).

Avinyonet de Puigventós, Sant Esteve, coneguda des de 983 amb el nom de Sant Esteve de Manol. El T. actual fou bastit entre 1417 i 1427 (Catalunya Romànica, IX, 413). Té dins de la seva demarcació l'ermita de Santa Eugénia, cit. el 1338 (Catalunya Romànica, IX, 414).
J. M. MARQUÈS, La parròquia d'Avinyonet, Girona 1991.

+Bac, Sant Feliu del, ant. parr. (m. Vall de Bianya), cit. el 946; el seu temple* fou consagrat el 996; l'actual data del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 383-384). Abans de 1511 esdevingué sufragània de Porreres (v. Vall del Bac).

+Balbs, Sant Joan, ant. parr. (m. Vall de Bas) existent el 977, amb església del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 415-417); fou unida a la Pinya el 1609 (v.).

Banyoles, Santa Maria del Turers, existent el 1017. T. de formes gótiques, iniciat el 1269 i completat entre 1293 i 1333, amb ampliacions del s. XVII-XVIII (Catalunya Romànica, V, 374 i 389). Hom segregà del seu territori el 1965 la parròquia de Sant Pere.
Té dins de la seva demarcació les esglésies de Sant Esteve de l'antic monestir de Banyoles, fundat el 822, amb temple bastit entre el 1741 i 1757 pels arquitectes Agustí Soriano i Marian Vallescà (Catalunya Romànica, V, 390-402), que és avui propi de la Casa Missió de Banyoles (v.) i la de la Sagrada Família de la plaça de les Rodes, de 1925.

Banyoles, Sant Pere, segregada el 1965 de la de Santa Maria dels Turers. El T. data del 1967, obra de Jordi Masgrau. Té dins de la seva demarcació l'església de Sant Pere de Guémol (v.), la capella de la Mare de Déu del Remei i la capella de Sant Jaume de Puigpalter, amb edifici del s. XII, cit. ja l'any 957 (Catalunya Romànica, V, 403).

Barroca, Sant Andreu de la (m. Sant Aniol de Finestres), existent el 986 (Junyent, 524). T. del s. XVII. Té dins del seu territori les capelles de la Mare de Déu de Puig d'Elena (existent el 1212) i de Sant Roc, construïda el 1447 (Catalunya Romànica, IV, 321).

Bàscara, Sants Iscle i Victória, cit. el 1138 (CC, 267), tot i que la vila és documentada com a domini episcopal des de l’any 817. El T., del s. XVIII, conserva elements romànics (Catalunya Romànica, IX, 415-417).
Carles BOSCH I PARER, Antoni EGEA I CODINA, Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845), Bàscara, 2002.

+Bassegoda, Sant Miquel, ant. parr., cit. el 1280. T. del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 120-121). Fou agregada a Lliurona (v.) abans de 1551, i ara pertany a Albanyà.

Batet, Santa Maria (m. Olot), existent el 977; T. del s. XII, amb modificacions (Catalunya Romànica, IV, 291-292).
Té dins del seu territori el santuari de la Santíssima Trinitat, cit. el s. 1263 (Catalunya Romànica, IV, 293).
J. M. DE SOLÀ-MORALES, El santuari de la Trinitat de Batet. Notes històriques, Batet-Barcelona, 1950.

+Baussitges, Sant Martí, ant. parr. (m. Espolla), el T. de la qual fou consagrat l'any 940; potser l'edifici actual és el que rebé la consagració (Catalunya Romànica, IX, 475-476). Fou agregada a Espolla poc després de 1432.

Beget, Sant Cristófol (m. Camprodon), existent el 979. T. del s. XII, on es venera una Majestat de dimensions excepcionals (Catalunya Romànica, IV, 141-149). Té en el seu terme l'església de Sant Valentí de Salarsa (v.).

Begudà, Santa Eulàlia (m. Sant Joan les Fonts), existent el 1034; ]'església fou consagrada el 1118 i és del s. XII, amb modificacions posteriors (Catalunya Romànica, IV, 351-352). El patronatge de Santa Eulàlia fou substituït pel de Sant Jaume durant els anys 1463-1720.
Té dins de la seva demarcació la capella dels Sants Cosme i Damià, de finals del s. XV, i el santuari de la Mare de Déu de Mont-rós, documentat el 1240 (Catalunya Romànica, IV, 350).
F. CAULA, Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà i Sant Joan les Fonts (Notes històriques), Sant Joan les Fonts 1930; hi ha edicio anastàtica de 1981.

Begur, Sant Pere, cit. com a terme delmer el 1199 (Alturo, 637). T. d'estil gótic tardà, bastit entre el 1600 i el 1624.
Té dins del seu territori la capella de Sant Ramon Nonat, erigida el 1605 sota el nom de Santa Maria de la Pietat, i l'ermita de Santa Reparada, coneguda des de 1374, per bé que hom l'identifica amb molta probabilitat amb una cel.la monàstica dependent el 889 de Fontclara(v.). N'és annex Esclanyà (v.).
J. VAQUER, Santa Reparada i Begur, Begur 1989.

Bellcaire d'Empordà, Sant Joan, dita antigament Sant Joan de Bedenga, existent el 1002 (CC, 70). L'església de Sant Joan, antiga parroquial, degué construir-se els s. IX-X (Catalunya Romànica, VIII, 169-174).El T. actual fou la sala major del palau dels comtes d'Empúries, bastida el s. XIV, i convertida en temple el 1657.

Bell-lloc d'Aro, Santa Maria (m. Santa Cristina d'Aro), cit. el 1064 (Blanco, 8) amb el nom de Santa Maria de Filafams, que conservà fins al s. XV. Unida a Santa Cristina d'Aro el 1491, se n'independitzà el 1787. T. dels s. IX-X (Catalunya Romànica, VIII, 308-310).
Ll. ESTEVA, “Bell-lloc d'Aro. Restauració de l'església (1959-1962) i excavacions efectuades (1982-1986)”, dins Estudis del Baix Empordà 9 (1990) 63-114.

Besalú, Sant Vicenç, existent abans del 977, any en qué fou subordinada al monestir de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú. T. basilical, de tres naus i transsepte, del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 182-189). Té dins de la seva demarcació l'església que fou del monestir de Sant Pere de Besalú, fundat el 977, església que rebé la consagració el 1003 (Catalunya Romànica, IV, 189-212), les restes del temple canonical de Santa Maria de Besalú, originàriament dedicat a Sant Genís i Sant Miquel, existent el 977 i consagrada el 1055 (Catalunya Romànica, IV, 168-182), el santuari de Sant Ferriol, existent el 1268, i els annexos del Mor (v.) i Ausinyà (v.) i de Fares (v.).
J. M. MARQUÈS, Sant Ferriol de Besalú, Girona, 1994.

Bescanó, Sant Llorenç, existent el 1058 (CC, 120). T. del s. XVI, gairebé totalment reconstruït a inicis del s. XIX; hom n'ha bastit un altre, també parroquial, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, situat al sector de ponent de la vila, el 1959; fou beneït el 1963 i és obra de l'arquitecte J. Ros Casadevall. Dins del seu terme es troba una capella de Sant Sebastià, inaugurada el 1673, i l'ermita de Santa Margarida, de la qual hi ha notícia el 1400.

+Bestracà, Sant Andreu, ant. parr., (m. Camprodon) cit. els anys 893 i 979. T. del s. XII avançat (Catalunya Romànica, IV, 155-159). Fou unida a Sant Miquel de Pera el 1593 i avui ho és a Oix.

Beuda, Sant Feliu, existent el 1003 (CC, 71). T. basilical de tres naus del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 222-228).

Biert, Sant Martí (m. Canet d'Adri), existent el 968. T., consagrat pel bisbe Ot de Girona (995-1010), s'ensorrà fortuïtament; reconstruit, fou consagrat de nou el 1116 (Catalunya Romànica, V, 90-91).
J. MARQUÈS C., Canet d’ Adri, 155-164.

Bisbal d'Empordà, Santa Maria de la, primitivament dita de Santa Maria de Fontanet, existent l'any 886 (CC, 10). El T. rebé la consagració el 904, amb altars dels sants Maria, Miquel i Joan; l'actual fou bastit entre el 1691 i el 1757. Té dins de la seva demarcació l'església de Sant Sebastià, amb un convent de franciscans fundat el 1580, la capella de la Pietat, que fou església de l'hospital, i es construí el 1576, ampliada els anys 1782-1788, i la capella dels Dolors, del 1726. Se'n segregà el 1928 la parròquia de Fonteta (v.).

Biure, Sant Esteve, cit. el 1070 (Vilab., 45). El temple és del s. XVIII.

Blanes, Santa Maria, erigida el 1319, segregant-la de Tordera. El T. fou totalment reconstruït els 1939-1949, sota la direcció dels arquitectes Francesc Folguera i Lluís Bonet. Té dins de la seva demarcació les capelles de l'Esperança, fundada el 1556, de l'Antiga, cit. el 1441, de Sant Jaume i Sant Llop de l'hospital (iniciada el 1423), de la Salut, i les ermites de Sant Joan, cit. el 1245, i de Santa Bàrbara. existent el 1622. Hi ha també un centre de culte, dedicat a Santa Anna, al barri dels Quatre Vents.
J. M. MARQUÈS -J. REIXACH, La parròquia de Santa Maria de Blanes, Girona 1993.

Blanes, Sagrada Família, erigida al sector de migdia de Blanes el 1962. El T., obra de l'arquitecte Isidre Bosch, data de 1961.

Blanes, Santa Teresa, erigida al sector de ponent de Blanes el 1976, amb temple sense interés artístic. Té dins de la seva demarcació el lloc de culte de la Mare de Déu de la Pau, al barri de Valldolig, i el santuari de la Mare de Déu del Vilar, existent el 1313.
J. MAURÍ I SERRA, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar, Barcelona 1952.

Boadella d'Empordà, Santa Cecília. Fou sufragània de Terrades des de 1490. En esdevenir parròquia, el 1765, però, se la separà de les Escaules (v.). L'església és dels s. XVI-XVII.

Bolós, Santa Maria (m. Camprodon). El T. fou consagrat el 1050; és romànic, amb l'absis modificat (Catalunya RomànicaX, 108-109).

Bonmatí, la Immaculada (m. Sant Julià del Llor). Hom havia obert en aquesta colónia fabril una capella pública, dedicada a la Concepció, el 1886; fou ampliada el 1900. Erigida en parròquia el 1970, segregant-la de Constantins, s'hi hastí el 1973 un temple nou, disseny de Joan Pla i Torras. Té dins del terme la capella de Sant Bartomeu (abans, Sant Daniel) de Trullàs, citada el 1350, que anteriorment pertanyia a Vilanna.

Bordils, Sant Esteve, cit. el 1058 (CC, 120). El T. actual fou bastit els anys 1561-1593.

Borgonyà, Sant Joan (m. Cornellà de Terri), existent el 1176 (PA, Test., núm. 4). El T. conserva l'absis romànic; la façana fou reformada el 1623 (Catalunya Romànica, V, 409-410) i hom hi afegí una capella del Sant Crist i una sagristia el 1721.

Borrassà, Sant Andreu, existent el 817 (CC, l); és la primera del bisbat en ser documentada. El T. és del s. XVII, i el campanar, del s. XVIII, (Catalunya Romànica, IX, 422). Té dins del seu territori la capella de la Mare de Déu de Creixell, fundada el 1219 (Pergs. Lladó, 22).
J. M. MARQUÈS, La parròquia de Borrassà, Girona 1989.

Breda, Sant Salvador. Era intitulada a Santa Maria quan, el 1038, fou sotmesa al monestir benedictí de Sant Salvador, fundat aleshores a la mateixa vila. El temple monàstic, consagrat el 1068 i substituit per l'edifici actual que s'inicià el 1322, esdevingué església parroquial el 1846; aquest mateix any lesglésia de Santa Maria fou cedida al municipi, que l'utilitza com a museu i casa consistorial (Catalunya Romànica, V, 274-287). La capella de Santa Anna, del terme, existent el 1560, fou beneïda el 1789.
J. M. MARQUÈS, Monestir i esglésies de Breda, Girona 1991.

+Briolf, Sant Esteve (m. Sant Miquel de Campmajor), cit. el 1229. T. dels s. XII-Xlll (Catalunya Romànica, V, 459). Reduïda a sufragània de Sant Miquel de Campmajor el 1928. Hom construí el 1916 la capella de Loreto, que havia de ser la nova seu de la parròquia.

Brunyola, Sant Fructuós, coneguda el 1058 (CC, 120) amb el nom de Sant Fructuós de Mont-rodon. T. del s. XVI (Catalunya Romànica, V, 289). Té dins del seu territori les ermites de Sant Romà, cit. el 1279 (Catalunya Romànica, V, 290), i de la Mare de Déu de Serrallonga, cit. el 1326.

Cabanelles, Santa Coloma, existent el 1017. El temple és del s. XII; les capelles laterals i el campanar s'hi afegiren el s. X-VIII (Catalunya Romànica, IX, 423-424).

Cabanes, Sant Vicenç, cit. el 1069 (Vilab., 34). L'església data del s. XVIII, i substituí un edifici que era situat fora del poble.

Cassà de Pelràs, Sant Martí (m. Corçà), cit. el 1060 (CC, 305). Temple del s. XII, amb capelles laterals del s. XVIII (Catalunya Romànica, VIII, 199-200).

Cadaqués, Santa Maria, existent el 1251. El T., bastit entre 1619 i 1641, data de la seva benedicció, conserva un valuós retaule major barroc del s. XVIII, traçat per Pau Costa i un orgue construït per Josep Boscà entre 1689 i 1691. Té dins del seu terme les ermites de Sant Baldiri, cit. el 1403, i de Sant Sebastià, construida el 1486.
Aurora PÉREZ SANTAMARIA – Pere VEHÍ SERINYANA, El retaule de Cadaqués, Barcelona, 2001. È. SERNA – Joan SERRA, “La construcció d’un orgue barroc a Cadaqués”, dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 35 (2002), 425-435.

Calabuig, Sant Feliu (m. Bàscara), existent el 1115 (Vilab., 383). El temple actual és la capella del castell, on fou traslladat el 1440. El monestir de Banyoles tingué dins del seu terme un priorat, dedicat a Sant Nicolau, i del qual hi ha notícia el 1096 (Catalunya Romànica, IX, 418).

Caldes de Malavella, Sant Esteve existent el 968 (Marqués, Consag.). El T. de tres naus, és dels s. XI-XII (Catalunya Romànica, V, 291-293). Té dins del seu terme les ermites de Sant Maurici, prop de les restes de l'antic castell del lloc, cit. el 1412, Sant Sebastià i Sant Grau, documentada el 1357.

Calella de la Costa, Santa Maria i Sant Nicolau, segregada el 1528 de la de Pineda per butlla papal; l'església fou consagrada el 1564. El T. actual és obra dels anys 1747-1756, que dirigí Josep Morató i Sallés, reconstruida gairebé del tot després de 1939. Dins del seu terme té la capella de Sant Quirze i Santa Julita, citada el 1184 (Roca-rossa, 135) i traslladada el 1798.

Calella de Palafrugell, Sant Pere, (m. Palafrugell). Erigida com a annex de Palafrugell el 1928. El T. fou bastit entre 1884 i 1887.

Calonge, Sant Martí, existent el 945 (CC, 45), amb el nom de Sant Martí de Riufret. El T. anterior fou consagrat el 1423; l'actual és construït els anys 1734-1767 (Catalunya Romànica, VIII, 186-187). Té dins del seu terme les capelles del Carme, que data del 1894, i del Comtat de Sant Jordi, erigida el 1908, tot i que l'edifici actual data de 1952.
J. AYMAR, «L’església parroquial de Sant Martí de Calonge», dins Estudis del Baix Empordà 1 (1982) 1-91.

+Cals, Sant Maurici, ant. parr. (m. Canet d'Adri), cit. el 1182 com a sufragània de Porqueres, fou parròquia autònoma després, però hom l'uní a Miànegues el 1363; el 1608 fou agregada a Pujarnol (v.). El T. és del s. XII (Catalunya Romànica, V, 454).

Camallera, Sant Bartomeu, el 1254 era església no parroquial, i pogué ser erigida poc després. Té dins del seu terme una capella de Sant Sebastià. El temple, amb elements romànics i altres dels s. XVII-XVIII, fou totalment reconstruit el 1951, sota la direcció de Joan M. de Ribot (CatRom, IX, 833-834).

Camós, Sant Vicenç, existent el 1042 (CC, 105). El T. és del s. XVI, amb restes romàniques a la façana; el campanar és romànic (Catalunya Romànica, V, 404).Té dins de la seva demarcació l'ermita de Santa Magdalena de Noves, abans coneguda com a Sant Pau de Noves, que té notícies escrites del 1352; la construcció, però, data del s. XI (Catalunya Romànica, V, 405).

Camós, Santa Maria (m. Camós), existent el 1097 (CDS, 472). T. romànic modificat en época barroca (Catalunya Romànica, V, 406).

Campdorà, Sant Jaume (m. Girona), tingué la seva primera seu, des d'abans del 1066 (Amer, 22) a l'església de Santa Eulàlia Sacosta de Girona, prop de Sant Pere de Galligants; hi havia església a Campdorà el 1591. El T. data del s. XVIII. La parròquia hi fou transferida després de 1808.

Campllong, Sant Quirze, cit. el 1028 (PA, Fornells, l). T. del s. X-VII.

+Camprodon, Santa Maria, parr. cit. el 1017, transferida al bisbat de Vic el 1957. La seu de la parròquia fou al principi el temple monàstic de Sant Pere, consagrat el 904 (Catalunya RomànicaX, 85-102), i es traslladà després a l'església de Santa Maria. Té dins del seu terme l'antiga parròquia de Greixenturri (v.).

+Canadal, Santa Cristina, ant. parr., cit. el 1267, que fou sufragània de Solans el 1365 i després, de la Jonquera. T. del s. X (Catalunya Romànica, IX, 503).
J. M. MARQUÈS, Ermites i santuaris, p. 91.

+Canapost, Sant Esteve, ant. parr. (m. Peratallada), existent el 1019 (CC 79) i encara el 1254 (PA, Testaments, 27); poc després esdevingué sufragània de Peratallada, T. amb dues naus, una preromànica, i l'altra, romànica (Catalunya Romànica, VIII, 356-363).

+Canelles, Sant Esteve, ant. parr. (m. Navata); era possessió del monestir de la Grassa ja l'any 855, i el seu temple fou consagrat entre el 1094 i el 1111. L'edifici actual és del s. XII-XIII, amb campanar i portalada del s. XVIII (Catalunya Romànica, IX, 583). Esdevingué, entre 1582 i 1594, sufragània de Romanyà d'Empordà (v.).

Canet d'Adri, Sant Vicenç, cit. probablement el 882 i amb certesa el 1060 amb el nom de Sant Vicenç de Cartellà. T. romànic basilical de tres naus, remodelat el 1560 (Catalunya Romànica, V, 87-88).
J. MARQUÈS C., Canet d'Adri, 75-105.

Canet de Mar, Sant Pere i Sant Pau, erigida el 1461 amb territori segregat de Sant Iscle de Vallalta; assolí la plena independéncia en un procés que durà de 1796 a 1816. El T. fou reconstruït més a prop del mar el 1579; ampliat el 1789 per l'arquitecte Joan Garrido, fou objecte després de 1939 d'una reconstrucció gairebé total. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu de la Misericórdia, erigit el 1853 allí on havia tingut la seva ubicació la primera parroquial, església bastida segons plànols de Francesc Daniel Molina, consagrada el 1907, la capella del castell de Santa Florentina, cit. el 1340, i la capella de l'hospital.

Canet de Verges, Sant Mateu (m. la Tallada). Citada el 889, el 1182 fou sotmesa a la canònica de Santa Maria d'Ullà. El 1341 hom traslladà el seu temple a la ubicació actual; s'obriren capelles laterals els anys 1524 i 1606.

Cantallops, Sant Esteve, existent el 1100. T. de dues naus; una del s. XI, i l'altra, del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 441-442). Té dins de la seva demarcació el santuari de Santa Maria de Requesens, ant. parr. (v.).

Canya, Sant Josep Obrer de la (m. de la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Olot), erigida el 1968, segregant territori de les d'Olot i Sant Joan les Fonts. La construcció del T. la dirigí entre 1968 i 1970 Josep M. Pla i Torras, arquitecte. Té dins de la seva demarcació la capella de la Mare de Déu d'Esperança, bastida el 1580. Té l'annex de Socarrats (v.).

Capmany, Santa Àgata, cit. el 1062 (Vilab., 29). El T. és dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 439-440). Té dins del seu terme l'ermita de Sant Sebastià, erigida el 1509, i la de la Mercé.

Capsec, Sant Martí (m. Vall de Bianya), existent el 1033. L'església romànica fou modificada els s. XVII-XVIII (Catalunya Romànica, IV, 370-372).

+Carbonils, Sant Feliu, ant. parr. (m. Albanyà), cit. el 1079 (Vilab., 91), i esdevinguda el 1396 sufragània de Pincaró; passà el 1566 a dependre de la dels Horts, d'on fou separada de nou el 1928 per retornar a Albanyà. T. romànic, amb elements preromànics (Catalunya Romànica1X, 402-408). Dins del seu terme es troba el santuari de Santa Maria del Fau, fundat el 1315.

Cartellà, Sant Feliu (m. Sant Gregori), existent el 1035 (CC, 93). T. del s. XVIII.

+Casamor, Sant Romà (s. XIV: Sant Tíburci), ant. parr. (m. Cabanelles), existent el 844, unida el 1481 a Vilademires (v.). El T.* , del s. XVIII, és en ruïnes (Catalunya Romànica, IX, 429-430).

Casavells, Sant Genís (m. Corçà), cit. el 1071; el 1182 fou sotmesa a la canónica de Santa Maria d'Ullà. T. del s. XII-XIII, amb campanar de torre (Catalunya Romànica, VIII, 201-202).

Cassà de la Selva, Sant Martí, l'any 882 tenia el nom de «Sant Martí prop de Perles»; el 1019 ja apareix amb el nom actual. El T. fou bastit entre 1563 i 1705 (Catalunya Romànica, V, 93-94). Té dins del seu terme les capelles de la Mare de Déu del Remei, erigida el 1692, de Sant Vicenç d'Esclet, cit. el 923 (CC, 38), reconstruïda el 1721, i de Sant Martí de Porres, inaugurada el 1966.
J. BOSCH I MERCADER, L'església de Sant Martí de Cassà de la Selva, Cassà 1991.

Castanyet, Sant Andreu (m. Santa Coloma de Farners), existent el 950. El T. presenta formes romàniques.

Castell d'Aro, Santa Maria, erigida el 1602; l'església, amb tot, fou consagrada el 1068. El T. actual és dels anys 1613-1619. Té dins del seu terme l'ermita del Remei, existent el 1732, la de Vallvanera, existent el 1324 amb el nom de Sant Cugat i dependent del monestir de Sant Feliu de Guíxols; l'advocació actual li fou posada el s. XVII per un devot de la Mare de Déu de Valvanera (Logroño), i l'església del Pla de Sant Pol, erigida el 1994.

Castell d'Empordà, Sant Martí (m. la Bisbal), coneguda des de 1101 (CC, 185) amb el nom de Sant Martí de Llaneres. El T. començà a ser edificat el 1584. Té dins del seu terme l'ermita del Remei, bastida el 1600, que fou capella del castell del lloc.
J. MARQUÈS C. Romiatge espiritual a la Mare de Déu del Remei de Castell d'Empordà, Girona 1960.

Castellar de la Muntanya, Santa Maria (m. Vall de Bianya). Cit. l'any 1079. El T. és del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 388). Hom li uní Toralles (v.) el 1594.

Castellar de la Selva, Sant Martí (m. Quart), cit. el 1197 (Amer, 53). T. del s. XVIII, amb vestigis d'un del s. X (Catalunya Romànica, V, 188-189).

Castellfollit de la Roca, Santíssim Salvador, erigida el 1347, segregant territori de la de Montagut; no se n'independitzà del tot fins a 1608. El T. existia el 1255; el 1943 hom en bastí un altre a l'altre extrem del casc urbà, amb plànols d'Isidre Bosch.

Castelló d'Empúries, Santa Maria, existent el 957, amb església consagrada el 1064. El T. actual, de dimensions catedralícies, fou construit el s. XIV; el campanar data del s. XII, i la portalada principal i el retaule d'alabastre, del s. X-V (Catalunya Romànica, IX, 444-446). Té dins de la seva demarcació les esglésies de Sant Joan ses Closes, ant. parr. (v.), i de Sant Antoni, coneguda el 1407.
J. MARQUÈS C. Santa Maria de Castelló d’Empúries, Castelló, 1977.

+Caulés, Sant Esteve, ant. parr., existent el 939, unida a Vidreres (v.) el 1448 (Catalunya Romànica, V, 294-296).

Cellera de Ter, Santa Maria de Sales. El primer esment, de l'any 860, la designa com a Santa Maria, Sant Mateu i Sant Joan (Amer, 3). Hom edificà el T. després de 1627. Té dins de la seva demarcació la capella dels sants Just i Pastor del Pasteral, del s. XII, documentada el 1364 (Catalunya Romànica, V, 298).

Celrà, Sant Feliu, existent el 946 (Rius, 5). El T. fou bastit durant els anys 1731-1780, i conserva restes romàniques (Catalunya Romànica, V, 95). Té dins de la seva demarcació l'antic santuari* de Sant Miquel del Castellar (m. Girona), fundat el 1450, avui enrunat.
J. M. MARQUÈS -N. AMICH, La parròquia de Celrà, Girona 1993.

Centenys, Sant Iscle (m. Esponellà), existent el 1243 (PA, Test., núm. 21). El T. és del s. XIII (Catalunya Romànica, V, 429-430).

Cervià de Ter, Sant Genís, existent el 994 (To, 2). Fou sotmesa el 1053 al monestir de Santa Maria de Cervià. T. del s. XVIII. Té dins del seu terme l'antiga església monàstica de Santa Maria de Cervià, consagrada el 1053, (Catalunya Romànica, V, 98-104) i l'església de Sant Cristófol de Raset, cit. el 1080, que no sembla haver estat parròquia.
J. M. MARQUÈS - Pere MICALÓ, El monestir de Cervià, Girona 1989. Ll. To, Diplomatari de Santa Maria de Cervià, Barcelona 1991.

+Cirera, Sant Miquel de la, ant. parr. (m. Cabanelles), existent el 844; és unida des de 1598 a Sant Martí Sesserres(v.) (Catalunya Romànica, IX, 428-429).

Cistella, Santa Maria i Sant Sadurní, cit. el 974. T. ampliat el 1734, que conserva una portada del s. XII (Catalunya Romànica IX, 447-451). Té dins del seu terme l'ermita de Santa Maria de Vida, erigida el 1699 en un antic santuari de Sant Miquel que data del 1429, i una capella de Sant Sebastià, fundada el 1598.
J. M. MARQUÈS, Cistella i l'ermita de Vida, Cistella 1987.

Cogolls, Sant Cristófol (m. les Planes), existent el 986 (Junyent, 524). L'església és romànica, modificada el s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 297). Té dins del seu terme l'ermita de Sant Pelegrí, erigida el 1862 pel rector Josep Arrey, i l'ermita de Sant Salvador de Puigalder, antiga capella del castell d'aquest nom, cit. el 1184 (Catalunya Romànica, IV,299-300).

Colera, Sant Miquel. Tingué la seva primera seu en un temple romànic*, citat el 1219, dependent del monestir del mateix nom (Catalunya Romànica, IX, 453-454). Li fou agregada Vallmala el 1435. L'actual parròquia de Sant Miquel de Colera fou erigida el 1773, junt amb Sant Quirze de Colera, i és agregada de de 1928 a Rabós d'Empordà.

Colomers, Santa Maria; era església dependent del monestir d'Amer l'any 844 (Amer, 2). El T. és del s. XII, amb capelles laterals del 1685-1690 (Catalunya Romànica, VIII, 194-196).
Pere PAU I COS, Colomers, Colomers, 1998.

Constantins, Sant Vicenç (m. Sant Gregori), cit. el 922 (Amer, 7). Havia estat probablement seu de la comunitat monàstica d'Amer el 922. T. del 1770, reformat el 1857, amb restes del s. XI (Catalunya Romànica, V, 193-194). Té dins del seu terme la capella de Calders, o de Santa Maria de l'Anunciació, cit. el 1157, que guarda elements del s. XII (Catalunya Romànica, V, 194).

Corçà, Sants Julià i Basilissa, existent el 1062 (Ordeig 1, 201). L'església es bastia el 1740; és inacabada, i integra elements romànics (Catalunya Romànica, VIII, 197-198). En el seu terme es troben les capelles de Sant Sebastià, del 1512, i Santa Cristina, de la qual hi ha notícia el 1235 (Catalunya Romànica, VIII, 198-199); aquesta darrera era ornada amb un bell retaule del s. XV, avui conservat al Museu Diocesà.

Cornellà de Terri, Sant Pere, existent el 986 (CC, 63). El T. conserva elements romànics; en la seva forma actual data del s. XVII, i la capella del Roser, de 1669 (Catalunya Romànica, V, 407-408).
J. BADIA, “Sant Pere de Cornellà: la singularitat d'un edifici romànic”, dins Revista de Girona 141-142 (1990), 392-395, 531-537.

Corts, Sant Julià (m. Cornellà de Terri), existent el 1019 (CC, 79). El temple és romànic tardà (Catalunya Romànica, V, 411-412). Li fou unida la de Sant Andreu de Mata (v.) el 1579, que retornà a l'autonomia el 1965.

Cot, Sant Miquel de la, (m. Santa Pau), existent el 1009. T. romànic, ampliat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 358-360). Té dins del seu territori la capella de Santa Margarida, dins del cràter del volcà del mateix nom, cit. el 1403 (Catalunya Romànica, IV, 360), i la dels sants Pere i Agnés, construida sota la direcció de Pere Picola i Jaume Charles, i consagrada el 1978 per al servei del barri de la Fageda.
Joan PAGÈS, “La parròquia de Sant Miquel de la Cot en el transcurs del temps”, dins Patronat d'Estudis Históries d'Olot i Comarca, Annals 1979, 193-237.

+Cot, Santa Maria de la. Exist el 1175 (Pergs. Besalú, 29). Sufragània de Sant Andreu de Porreres abans de 1714. T. del s. XIII (Catalunya Romànica, IV, 382). Avui és coneguda amb el nom de Santa Maria de Llongarriu.

Crespià, Santa Eulàlia, cit. el 1151. T. romànic; les capelles laterals foren afegides a l'edifici el 1643 (Catalunya Romànica, V, 422). Inclou l'agregat dels sants Just i Pastor de Pedrinyà, cit. el 1350, amb T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, V, 423-424).

Cruïlles, Santa Eulàlia, existent el 1035 (CC, 92); el bisbe Berenguer Guifré consagrà el T. el 1062, i més tard depengué del monestir de Sant Miquel de Cruilles. L'edifici és del s. XVIII. Té dins del seu terme les restes de l'esmentat monestir, l'església* del qual és citada el 1051 (Catalunya Romànica, VIII, 280-294), i l'ermita de la Mare de Déu d'Esperança, existent el 1416, que tingué ermitans des del s. XV, i és segurament el santuari que n'ha tingut amb més continuïtat, fins al segle actual.

+Cursavell, Sant Martí ant. parr., existent el 1019 (CC, 79). El temple és del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 123-124). Fou agregada a Lliurona (v.) el 1507.

Darnius, Santa Maria, existent el 983. El T. és dels s. XII-XIII, amb campanar del s. XVII (Catalunya Romànica, IX, 456-457). Té dins del seu territori l'ermita de Sant Esteve de Caneres, antiga dependència del monestir de Sant Genís de Fontanes; és cit. el 1211 (Catalunya Romànica, IX, 458). En el terme hi havia la parròquia de Sant Cebrià d'Arnera, cit. el 1103 (Vilab., 276).

+Delfià, Sant Romà, ant. parr., cit. el 1043 (Vilab., 18), agregada a Garriguella entre 1575 i 1600 (v.). L'església és del s. XI (Catalunya Romànica, IX, 775).

Domeny, Sant Feliu (m. Girona) El 1058 la comtessa Ermessenda la restituí a la seu de Girona; tenia aleshores el nom de Paret Rufí (CC, 120). El T., del s. XVIII, fou volat el 1939, i reconstruït poc després en un altre lloc, seguint el disseny de l'arquitecte Isidre Bosch. En el seu terme s'ha edificat el barri de Germans Sàbat, que és servit per una capella dedicada a la Mare de Déu de la Pau, bastida el 1964; al barri de Fontajau havia tingut la seva seu l'antiga parròquia de Sant Ponç de Fontajau(v.), nom que porta la capella que avui atén el sector.

Dosquers, Sant Martí (m. Maià de Montcal), cit. el 1245. El T. és del s. XII, amb capelles laterals posteriors (Catalunya Romànica, IV, 251).

Empúries, Sant Martí (m. l'Escala), on continua el record de la diócesi d'Empúries, en época visigótica. Com a església, és cit. des de l'any 842 (CC, 4). El temple, reconstruit diverses vegades, data en la forma actual de 1507 a 1538 (Catalunya Romànica, IX, 464-470). En el seu terme es troben, dins de les ruïnes d'Empúries, les restes d'una basílica paleocristiana. Se'n segregà el 1682 la parròquia de l'Escala.

Encies, Santa Maria de les (m. les Planes), existent el 1155. L'església és d'origen romànic, modificada entre 1680 i 1734 (Catalunya Romànica, IV, 298. Té dins del seu terme l'ermita de Sant Cebrià, que històricament ha fet cap sempre a Sant Esteve de Llèmena (v).

+Entreperes, Santa Maria, ant. parr., cit. el 1096 (Vilab., 231), amb T. del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 311-312). En ser agregada a Sadernes el 1476, passà a intitular-se de Sant Grau, a causa de l'aplec d'aquest sant, que hom hi celebrava.

Ermedàs, Santa Maria (m. Garrigàs), cit. el 1092 (Pergs. Lladó). T. del s. XI (Catalunya Romànica, IX, 489-490). Té dins del seu terme la capella de Santa Magdalena (abans Santa Maria) de Vilajoan(v.), ant. parr., que li fou unida el 1600.

Escala, Sant Pere de l', erigida el 1682 amb territori segregat del de Sant Martí d'Empúries. Un T. hi existia el 1379; l'església actual es bastí el 1681 i fou ampliada els anys 1701-1739; la façana data del 1761.
J. BOTET I SISÓ, “La iglesia de la villa de la Escala” dins Revista de Gerona 1 (187l), 217-220.

+Escales, Santa Maria d', ant. parr., cit. el 1092, unida a Oix el 1436. La nau del temple és del s. X, i fou sobrealçada el s. XI; l'absis és del s. XIII. (Catalunya Romànica, IV, 281-282).

Escaules, Sant Martí de les (m. Boadella d'Empordà), cit. el 1002 (CC, 70). L'església és del s. XVIII (1785).

Esclanyà, Sant Esteve (m. Begur), annex parroquial, creat el 1847 en una església sufragània de la de Llofriu, cit. el 1181 (SD, 40), que fou parròquia fins al 1721. El temple té dues naus, una del s. XI i l'altra, del XII; la portalada és del s. XVIII (Catalunya Romànica, VIII, 167-168).

Esparra, Sant Martí de l' (m. Riudarenes), existent el 1166 (Delmes, 6). El temple data dels anys 1884-1904. Té dins de la seva demarcació el santuari d'Argimon, documentat el 1134, amb capella del s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 320) i campanar de finals del s. XIX.

Espinavessa, Sant Llorenç (m. Cabanelles), existent el 1079 (CDS, 372). L'església data dels s. XVIII-XIX (Catalunya Romànica, IX, 431).

Espolla, Sant Jaume, existent el 1088 (Vilab., 153). L'església és del s. X-VIII; conserva, però, el campanar romànic, damunt del qual es troba un cos sobreposat del s. XIX (Catalunya Romànica, IX, 474-475). Té dins del seu territori l'ermita de Sant Genís d'Esprac (v.) i l'ant. parr. de Baussitges (v.).

Esponellà, Sant Cebrià, existent l'any 921. El T. és romànic (Catalunya Romànica, V, 428).

+Esprac, Sant Genís d’, ant. parr. (m. Espolla), cit. el 1125 (Vilab., 444). Església romànica dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 478-479). És agregada a Espolla, des de poc després de 1432.

Estanyol, Sant Andreu (m. Bescanó), existent l'any 882. El temple, bastit els anys 1701-1740, el traçà Agustí Soriano.

Estartit, Santa Anna de l' (m. Torroella de Montgrí), erigida el 1928 amb territori segregat de la de Torroella de Montgrí; una capella de Santa Anna consta al lloc el 1517. El temple actual, dels anys 1916-1920, el projectà Isidre Bosch. Té dins de la seva demarcació l'església de Santa Maria del Mar, avui de propietat particular, que pertanyé al monestir d'Amer, cit. el 844.
J. VERT I PLANAS, La parròquia de l'Estartit, l'Estartit, 1999.

+Estela, Santa Maria de l', ant. parr. (m. Cabanelles), sufragània de la de Lladó desde 1928, amb església consagrada el 957. L'edifici actual, però, és dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 425-426).Té dins del seu terme l'església de Sant Cristófol de l'Estela*, existent el 1095, que fou parròquia fins a 1371.

+Estrada, Santa Maria de l', ant. parr., cit. el 1201 (PA, la Jonquera, 1), agregada després de 1432 a Agullana. L'església és de finals del s. XVIII.

Falgons, Sant Vicenç (m. Sant Miquel de Campmajor), depenia el 1097 del monestir de Banyoles. El T. és romànic del s. XII, amb campanar i capelles del s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 460-461). Té dins de la seva demarcació la capella de Sant Nicolau, cit. el 1554 (Catalunya Romànica, V, 451), i que al s. XVIII fou atribuïda a Sant Antoni.

Far d'Empordà, Sant Martí del, cit. el 936. El temple actual, que fou capella del castell del lloc, data dels darrers anys del s. XIII (Catalunya Romànica1X, 480-481).

+Fares, Santa Maria, ant. parr., (m. Sant Ferriol) existent l'any 969, sufragània de Capellada el 1345. Tingué unida l'ant. parr. de Juvinyà (v.). Temple romànic del s. XII. El 1928 fou annexada a Besalú.

Fellines, Sant Martí (m. Víladesens), existent el 1044 (PA, Viladesens, 433). Temple del s. XII (Catalunya Romànica, V, 211-212).

+Fenals d'Aro, Santa Maria (m. Castell-Platja d'Aro). Era el 968 possessió del monestir de Sant Feliu de Guixols, i parròquia almenys des del 1064 (Blanco, 8). Temple* del s. XI (Catalunya Romànica, VIII, 191-193). Fou traslladada més a prop del mar el 1443. Unida a Castell d'Aro en crear-se aquesta parròquia, el 1602, hom bastí un nou temple el s. XVIII; s'independitzà el 1833. Un nou trasllat, que ha tingut lloc després del 1960, ha comportat el canvi del seu nom pel de Santa Maria de Platia d'Aro (v.).

Figueres, Bon Pastor, erigida el 1966, segregant part de la de Sant Pere; contemporàniament hom edificà el temple i el complex parroquial, amb plànols d'Esteve Cortada.

Figueres, la Immaculada, erigida el 1954, segregant el sector sud de la de Sant Pere. El temple és de l'arquitecte Claudi Díaz Pérez, construït entre 1958 i 1962. Té dins de la seva demarcació la capella de Sant Antoni i l’església, que fou parroquial fins al s. XVI, de Sant Pau de la Calçada(v.).

Figueres, la Sagrada Família, erigida el 1968 amb territori segregat de la de Sant Pere. El temple, les obres del qual dirigí l'arquitecte Alexandre Bonaterra, s'acabà el 1988.

Figueres, Sant Pere, existent el 1020. La nau del T. data dels s. XIV-XV (Catalunya Romànica, IX, 483-485); el creuer i el campanar foren reconstruïts després de 1941 per l'arquitecte Amadeu Llopart. Té dins de la seva demarcació la capella de Sant Sebastià.
J. M. MARQUÈS, L’església parroquial de Sant Pere de Figueres, Figueres, 2002.

Figueres, Santa Maria, erigida el 1976, amb territori segregat de la de Sant Pere; el temple no té interés artístic.

Fitor, Santa Coloma (m. Forallac); la consagració del seu temple s'esdevingué el 949. Edifici de dues naus; una del s. X i l'altra, del XII, época en qué es bastí també el campanar de torre (Catalunya Romànica, VIII, 371-373).

Flaçà, Sant Cebrià, existent el 1074 (CC, 142). T. del s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 105). Té dins del seu territori les capelles de Sant Fermí, existent el 1322, la Mare de Déu de l'Esperança, citada el 1198, antiga parròquia de Santa Maria de Ferreres, i del Carme, que obtingué llicéncia de construcció el 1717.

Fogars de Tordera, Sants Corneli i Cebrià, existent el 1194. L'edifici és del s. XVI.

Foixà, Sant Joan, cit. el 1058 (CC, 120). El seu temple data del s. XVI.

Fonolleres, Sant Cristófol (m. Parlavà), existent el 1095 (CDS, 459). Església del s. XVI (Catalunya Romànica, VIII, 254).

+Fontajau, Sant Ponç, ant. parr. existent el 1193 (PM, 63); fou unida a Taialà el 1603. El seu temple desaparegué en el setge de la ciutat de Girona del 1808, i el territori és agregat a Domeny (v.).

Fontanilles, Sant Martí; en consagrà el temple el bisbe Arnulf el 965. L'edifici actual data del s. XII (Catalunya Romànica, VIII, 216).

Fontclara, Sant Pau (m. Palau Sator) cit. el 889. T. del s, XI, amb capelles laterals del s. XVI i portal del XVII (Catalunya Romànica, VIII, 233-239).

Fontcoberta, Sant Feliu, el temple de la qual fou consagrat el 922. L'edifici actual és del s. XII, amb presbiteri reformat el s. XVI (Catalunya Romànica, V, 431-432). Té dins de la seva demarcació l'ermita de la Mare de Déu de la Font, de la qual hi ha notícia el 1261 (Catalunya Romànica, V, 432) i la capella de Melianta, construida el 1983 segons plànols de Joan Moner i Riera per atendre els fidels del veïnat del mateix nom.

+Fontfreda, Sant Miquel, ant. parr. (m. Maçanet de Cabrenys), cit. el 1073 (Vilab., 71). Esdevinguda sufragània de Carbonils el 1444, és unida a Maçanet de Cabrenys (v.) des de 1928 (Catalunya Romànica, IX, 561-563).

Fonteta, Santa Maria, (m. Forallac), existent el 1057; fou sufragània de la Bisbal. El temple és dels s. XI-XII, amb creuer del s. XVIII i campanar del 1755 (Catalunya Romànica, VIII, 370). Intentà d'assolir l'autonomia en un procés que durà de 1787 a 1822; l'aconseguí el 1928.

Fornells de la Selva, Sant Cugat, existent el 882. El T. es bastí entre 1570 i 1620, Se'n segregà Palau Sacosta , que li havia estat agregat a mitjan s. XIX, el 1928.
J. M. MARQUÈS, Fornells, l’Església i l’església, Fornells, 1996.

Fortià, Sants Julià i Basilissa, existent el 1093. Temple gòtic tardà, de la segona meitat del s. XVI.

Franciac, Sant Mateu i Sant Silvestre (m. Caldes de Malavella). El temple primitiu fou consagrat el 1079 (Ordeig, RCT) i aleshores hom segregà el seu territori del de Caldes de Malavella; l'actual s'alçà entre 1762 i 1773.

+Freixe, Santa Maria del, ant. parr., cit. l'any 1000, unida a Mieres el 1569. T. del s. XI (Catalunya Romànica, IV, 255-256).

+Freixe, Sant Miquel del, ant. parr.*, sufragània, el 1148, de Baussitges (v.) (Catalunya Romànica, IX, 477).

Galliners, Sants Julià i Basilissa (m. Vilademuls), amb església existent el 1134 (Vilab., 481). El temple actual data del 1732-1780 (Catalunya Romànica, V, 466).

Garrigàs, Sant Miquel, cit. el 1102 (Vilab., 271). L'església data del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 488).

Garrigoles, Sant Sadurní, existent el 1143 (Amer, 30). Temple dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, VIII, 218). Té dins de la seva demarcació l'església de Sant Vicenç de les Olives (v.).

Garriguella, Santa Eulàlia, primitivament anomenada Santa Eulàlia de Noves, cit, el 1069 (Vilab., 37). El T. fou ampliat el 1770, i el campanar data de 1883 (Catalunya Romànica, IX, 496-497. Té dins de la seva demarcació l'ermita de Santa Maria del Camp, antic priorat existent el 1196 i l'església de Sant Romà de Delfià (v.).

Gaserans, Sant Llorenc, (m. Sant Feliu de Buixalleu). El seu temple fou consagrat el 1086; l'actual és del s. XII, modificat (Catalunya Romànica, V, 324).

Gaüses, Santa Maria (m. de Vilopriu), cit. el 1229 (PA, Gaüses, núm. 51). El temple és del s. XVIII. Té dins de la seva demarcació les capelles de Sant Roc, construïda el 1516, i de Sant Bartomeu de Pins, antigament sufragània, també amb església del s. XVIII.

Ginestar, Santa Maria (m. San Gregori), existent el 1184. Temple del s. XI (Catalunya Romànica, V, 195). Té dins del seu territori el santuari de Santa Afra existent el 1344, traslladat al lloc actual el 1569.

Girona, la Catedral, parròquia de, amb seu des de 1835 a l'església del Carme, del s. XVIII. Té dins de la seva demarcació l'església de la Mare de Déu dels Dolors, del s. XVIII, que fou seu de la confraria del mateix nom, iniciada el 1527 i ampliada els anys 1732-1743, l'església del Sagrat Cor, alçada com a santuari expiatori els anys 1886-1901, i una capella per a l'atenció religiosa dels fidels del barri de Torre Gironella.

Girona, Santa Susanna del Mercadal. N'hi ha notícia el 1081 (CDS, 377). L'edifici fou totalment reconstruït després de 1939. Té dins del seu terme l'església de l'hospital de Santa Caterina, fundat el 1225, edifici del s. XVIII, i la del Cor de Maria, obra de l'arquitecte Narcís Negre, bastida els anys 1981-1983.

Girona, Sant Feliu. Gaudeix del títol de parròquia major; la seva església fou seu episcopal abans de la construcció de l'actual catedral, i n'hi ha testimoni l'any 817 (CC, 1). El temple es bastí durant els s. XIV-XV, i la capella de Sant Narcís, de l'arquitecte Ventura Rodríguez i amb pintures de Manuel Tremulles, els anys 1782-1792. S'hi guarden sis sarcófags paleocristians del s. IV que versemblantment procedeixen d'un cementiri existent al mateix lloc. Té dins del seu terme la capella del Pilar de Pedret, fundada el 1502, i l'església de Sant Lluc, dels anys 1725-1733, avui desafectada al culte.
Josep CLARA I RESPLANDIS- J. M. MARQUÈS, Sant Feliu de Girona, Girona, 1992

Girona, Sant Josep, erigida el 1952, amb territori segregat de la del Mercadal. El seu temple, acabat el 1953, és de l'arquitecte Joaquim M. Masramon; el consagrà el bisbe Cartañà el 1954.
J. RABASEDA, La parròquia de Sant Josep de Girona, Girona, 1996.

+Girona, Sant Martí Sacosta, església cit. el 898, ant. parr., que fou unida a la parròquia de la Catedral el 1592. Havia estat seu d'una canónica agustiniana des del s. XI.
J. RIUS SERRA, “Cartes antigues de Sant Martí Sacosta”, dins Analecta Sacra Tarraconensia 4 (1928) 343-394.

Girona, Sant Narcís, erigida el 1971 al sector de ponent de la ciutat amb territori segregat de la de Santa Eugénia; el temple, de l'arquitecte Isidre Bosch, es bastí cap al 1950.

Girona, Sant Pau, erigida el 1979 amb territori segregat de les de Sant Josep i Palau Sacosta. Temple dels arquitectes Narcís Negre i Jordi Masgrau, inaugurat el 1980.

Girona, Sant Salvador d'Horta, erigida el 1968, amb territori segregat de la del Mercadal. Temple de l'arquitecte Josep Claret (1970-1971).

Girona, Santa Eugénia de Ter. Anteriorment anomenada Santa Eugénia Sobrehorta, fou absorbida pel municipi de Girona el s. XX. Consta la seva existéncia el 988. La seva església fou destruïda el 1936. El nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002.
Àngel PINTO, Documents per a una història de Santa Eugènia de Ter, Girona 1989.

Girona, Santa Maria de Vista Alegre, erigida el 1968 en territori segregat de la Catedral. T. de l'arquitecte Enric Xutglà, construït entre els anys 1974 i 1976.
Joaquim XUTGLÀ, La parròquia de Santa Maria de Vista Alegre. Vint-i-cinc anys d'història, Girona 1993,

+Gitarriu, Sant Andreu de, ant. parr., existent el 1221 (CC, 405), incorporada a Sadernes abans de 1490. El temple és del s. XI, amb modificacions (Catalunya Romànica, IV, 311).

Granollers de Rocacorba, Santa Maria (rn. Sant Martí de Llémena), existent el 1065. L'edifici del temple data del s. X-VIII.

+Greixenturri, Sant Cristófol, ant. parr., cit. el 952, unida a Camprodon (v.) el 1597.

Grions, Sant Gabriel i Santa Anna (m. Sant Feliu de Buixalleu), cit. el 1212; era possessió del monestir de Breda el 1246. Com a parròquia fou segregada d'Hostalric el 1340. Temple romànic, molt modificat.

Gualta, Santa Maria, existent el 1047 (CC, 107). El temple és dels anys 1850-1851.

+Guémol, Sant Pere, ant. parr., cit. el 957, fou unida a Miànegues el 1608. Avui forma part de Sant Pere de Banyoles (v.). T. del s. XVIII.

+Hormoier, Sant Miquel, ant. parr., cit. el 979, amb temple del s. XI (Catalunya Romànica, IV, 280). Es unida a Oix des de 1585.

Hortsavinyà, Santa Eulàlia (m. Tordera), existent el 1080. El temple fou acabat el 1772. Té com a sufragània Sant Miquel de Vallmanya (v.).

+Horts, Sant Cristófol dels, ant. parr., existent el 957, agregada el 1928 a Maçanet de Cabrenys (v.). L'església, del romànic tardà, és en ruïnes (Catalunya Romànica, IX, 401-402).

Hostalets de Bas, Santa Maria dels (m. Vall d'en Bas), erigida el 1928 segregant territori de Sant Esteve de Bas. Església construïda a final del s. XIX. Té dins del seu terme la capella de Sant Miquel de Castelló, cit. a principis del s. XIV, i la de Sant Simplici, documentada el 1350.

Hostalric, Santa Maria, cit. el 1284. El temple, de formes gótiques, es conclogué entre els anys 1599 i 1625.

Jafre, Sant Martí, existent el 982 (CDS, 123). Temple construit entre 1739 i 1771; el campanar data de 1819. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Font Santa, fundat el 1461.
Maruja ARNAU, Jafre i el santuari de la Font Santa, Girona 1973. Joan PLANELLAS, El santuari de la Font Santa de Jafre, Jafre, 2002

Joanetes, Sant Romà, (m. Vall d'en Bas) fou possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses des d'abans del 1150. T. del s. XII, modificat (Catalunya Romànica, IV, 413-415). Té dins de la seva demarcació la capella de Sant Mateu, bastida el 1359.

Jonquera, Santa Maria de la, erigida el 1362 dins del territori de la parr. de Sant Miquel de Solans (v.) fou durant el s. XV sufragània de la d'Agullana. Posteriorment, el 1528, Solans fou agregada a la Jonquera. El temple actual fou començat el 1414; la seva part moderna s'edificà de 1745 a 1791.
E. VIVAS, “L'església de la Jonquera en el segon centenari del seu engrandiment”, dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 24 (1991), 243-276.

+Jou, Sant Eudald, ant. parr., cit. el 1326; T. del s. XII, reformat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 262-263). Fou agregada a Montagut el 1592.

Juià, Sant Pere, existent el 1087 (RC, f 209). El temple és del s. XVIII. Té dins de la seva demarcació les restes de l'eremitori de Sant Joan de l'Erm, cit. el 1276.

+Juvinyà, Sant Martí, ant. parr., traslladada el 1104 al temple de Sant Martí de Capellada, prop de Besalú (Catalunya Romànica, IV, 219); després fou unida a Fares (v.).

Lladó, Santa Maria. Fins al 1928, la seu de la parròquia fou l'església de Sant Feliu, cit. el 1074 (Vilab., 70), l'edifici de la qual data del 1758. Després de 1835 es traslladà al temple de la canónica, fundada el 1089 en una església cit. el 1085 (Vilab., 129), edifici de tres naus del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 526-546). Té dins de la seva demarcació l'ermita dels apòstols Felip i Jaume, construïda el 1443.
P. VAYREDA I OLIVAS, El priorat de Lladó i les seves filials, Barcelona 1930.

Llagostera, Sant Feliu, el 855 era posessió de Santa Maria de la Grassa. L'església parroquial és de formes gótiques; una part s'edificà cap al 1503-1522, i una altra, entre el 1632 i el 1649; portalada i campanar són del s. XVIII. Té dins de la seva demarcació l'ermita de Sant Llorenç de Salelles o de Cabanyes, exíst. el 1247, i l'antiga parròquia de Sant Ampeli de Panedes (v.).

Llambilles, Sant Cristófol, existent l'any 882. L'església és del s. XVII, amb campanar inacabat. Té dins del seu terme l'ermita de Sant Cristófol del Bosc, possible ubicació primitiva del T., cit. el 1326, totalment reconstruïda el 1984, i l'ermita de Santa Maria d'Erols, cit. el 1195, que actualment es troba sota l'advocació de la Pietat.

Llampaies, Sant Martí (m. Saus), existent el 1051. T. del s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 834-835).

+Llanars, Sant Esteve, parr., cit. el 1118, transferida el 1957 al bisbat de Vic. El seu temple fou consagrat el 1168, probable data de la seva construcció (Catalunya Romànica X, 135-142).

Llançà, Sant Vicenç, el 974 era posessió de Sant Pere de Rodes. El T. es construí entre els anys 1690 i 1710; restà dempeus l'antic campanar (Catalunya Romànica, IX, 518-519). Té dins de la seva demarcació la capella de la Mare de Déu del Port, eremitori que data del 1560, la de Sant Joan de Grifeu, la de Sant Pere de Fener, la de Sant Silvestre de la Valleta (v.), que el 877 pertanyia al monestir de Banyoles i després fou parròquia, la del Terrer, que el s. XIV era dedicada a Sant Miquel, i la de Sant Martí de Vallmala (v.), antiga, sufragània de la de Sant Silvestre de la Valleta, també existent el 877 i consagrada el 1019; havia estat agregada a la Vall de Santa Creu.
J. CLAVAGUERA, Llançà, Notes històriques, Barcelona, 1986.

Llavià, Sant Romà (m. Fontanilles), existent el 1058 (CC, 120). El temple fou traslladat al seu lloc actual el 1339 (Catalunya Romànica, VIII, 216-217).

Llers, Sants Julià i Basilissa, existent el 983. L'església parroquial, totalment destruida per una explosió el 1939, fou reconstruida el 1944. Té dins del seu territori la capella de Sant Quirze d'Olmells, preromànica, però cit. només el 1319.
A. EGEA, “Llers, els homes i els fets”, dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1979-1980, 265-337.

Lligordà, Sant Pere (m. Beuda), existent el 1079. L'església és del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 229-230). Té dins del seu terme l'església del Sant Sepulcre de Palera, priorat benedictí, consagrada el 1085 (Catalunya Romànica, IV, 231-239), i l'ermita de la Mare de Déu de Palera, ant. parr. (v.).

+Lliors, Santa Maria, ant. parr., cit. el 923, agregada a Arbúcies el 1606. El temple és del s. XVII-XVIII.

Lliurona, Sant Andreu (m. Albanyà), existent el 1019 (CC, 79), amb T. del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 122-123). Té dins del seu terme l'església de Sant Bartomeu de Pincaró (v.). Li fou unida el s. XV la parròquia de Gitarriu (v.), i el 1507, la de Curçavell (v.).

Llofriu, Sant Fructuós (m. Palafrugell), cit. el 1121 (Estudis B. Empordà, 3, p. 97). El s. XIV era sufragània de Palafrugell; esdevinguda independent a principis del s. XVI, tingué com a sufragània Esclanyà. L'església parroquial és del s. XVIII (Catalunya Romànica, VIII, 226-227).

Llorà, Sant Pere (m. Sant Martí de Llémena), existent el 986 (Junyent, 524). Església del s. XI, amb campanar de torre, modificada el s. XVII (Catalunya Romànica, V, 205-207). Té dins del seu terme la capella de Sant Medir, que era seu d'una confraria el 976 (CC, 291) i la de Sant Joan de Peradalta, cit. el 1363.

Lloret de Mar, Santa Maria, tingué la seva primera seu a l'actual santuari de les Alegries, església que consagrà el bisbe Berenguer Guifré el 1079, sota el patronatge de Sant Romà (Catalunya Romànica, V, 302-303). Hom la traslladà al lloc actual el 1455. El canonge Agustí Vilà promogué els anys 1913-1917 la construció de les capelles que flanquegen el presbiteri, segons projecte de Bonaventura Conill. Té dins del seu terme les ermites de Sant Quirze, bastida damunt de probables restes paleocristianes i cit. el 1079, de Santa Cristina, existent el 1354, ara amb edifici dels anys 1764-1772, el cit. de la Mare de Déu de les Alegries.
J. M. PONS GURI, El llibre de Santa Cristina de Lloret, Barcelona, 1977.

Maçanet de Cabrenys, Sant Martí, existent el 990. Temple del s. XII-XIII, amb portalada i campanar del s. XVII (Catalunya Romànica, IX, 556-560). Té dins del seu terme les antigues parròquies de Sant Cristófol dels Horts (v. ) Sant Breç de Tapis (Catalunya Romànica, IX, 564), Sant Andreu d'Oliveda, cit. el 1075 (Catalunya Romànica, IX, 563), Sant Pere dels Vilars (v.), existent el 893 (Catalunya Romànica, IX, 565), i Sant Miquel de Fontfreda (v.), cit. el 1073 (Catalunya Romànica, IX, 561). S'hi troben també el santuari de la Mare de Déu de les Salines, fundat el 1271, i la capella de Sant Sebastià, cit. el 1606.
P. ROURA I SABÀ, Maçanet de Cabrenys. Història i natura, Maçanet, 1999.

Maçanet de la Selva, Sant Llorenç, cit. el 1066 (Amer, 22) Temple del s. XI (Catalunya Romànica, V, 307). Té dins de la seva demarcació la capella de Sant Jaume de la torre de Cartellà, citada el 1213.
J. MARQUÈS C., Maçanet de la Selva, Girona 1983.

Madremanya, Sant Esteve, existent el 1059 (To, 12), amb edifici de finals del s. XIII (Catalunya Romànica, V, 186). Té per sufragània Sant Iscle de Millàs (v.).

Maià de Montcal, Sant Vicenç, existent el 978; el temple és del s. XII amb campanar de torre (Catalunya Romànica, IV, 245-246). Té dins de la seva demarcació les capelles de Santa Magdalena de Jonqueres, priorat documentat el 1229, intitulat inicialment a Santa Maria (Catalunya Romànica, IV, 247-249), i dels sants Prim i Felicià, edificada el 1478.

Malgrat de Mar, Sant Nicolau, erigida el 1601 segregant-la de Sant Genís de Palafolls. El primer edifici de culte del lloc, bastit el 1374, fou dedicat a Sant Antoni. El T. actual fou edificat els anys 1761-1783.

Mallol, Sant Bartomeu del, (m. Vall d'en Bas) erigida el 1928 a la capella de Sant Just de la parròquia de Sant Privat de Bas, capella cit. el 1280. Església del s. XVIII, amb el campanar del s. XIX.

Marenyà, Sant Esteve (m. la Tallada), existent el 1228 (PM, 132). L'església és del s. XI, amb portada del s. XIII (Catalunya Romànica, VIII, 319-322). Té dins del seu terme l'església de Sant Climent de Tor, on se celebra ordinàriament el culte (v.)

Martorell de la Selva, Sant Pere (m. Maçanet de la Selva). Un dels tres bisbes de Girona de nom Gotmar en consagrà el temple, fet que hagué d'esdevenir-se abans del 993 (Marqués, Consag.). L'església és del s. X-VIII. Té dins del seu terme una capella prop de l'estació de Maçanet-Massanes, per a l'atenció religiosa dels ferroviaris, beneïda l'any 1960.

Masarac, Sant Martí, existent el 1071 (Vilab., 48); el 1093 passà a dependre del monestir de Vilabertran. La parròquia fou traslladada el 1239 al priorat de la Mare de Déu de l'Om, ant. parr., cit. el 1071 (Vilab., 48), també vinculada al monestir de Vilabertran i priorat suprimit el 1592. T. preromànic amb portalada dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 567-568).

Massanes, Sant Esteve, cit. el 1093 (CC, 165). T. del s. XVII que integra, una capçalera del s. XI (Catalunya Romànica, V, 306). Té dins el seu terme la capella de Sant Roc, fundada el 1569.

Mata, Sant Andreu (m. Porqueres), existent el 1019 (CC, 79). Fou agregada a Corts el 1579, i n'esdevingué annex el 1928. El 1965 en fou independitzada de nou i tornà a la condició de parròquia. El temple és romànic, del s. XI (Catalunya Romànica, V, 453).

Matajudaica, Sant Joan (m. Corçà); cit el 1081 (CDS, 378). T. del s. XVIII, amb elements romànics (Catalunya Romànica, VIII, 202-203).

Medinyà, Sant Sadurní, existent el 1071 (To, 23; CDS 346 permet de retrotreure l'existència als anys 888-907). El T. fou edificat després de 1762. Té dintre del seu terme la capella de Santa Fe, cit. el 1087 (CDS, 403). (Catalunya Romànica, V, 205).

+Meians, Sant Miquel, ant. parr., cit. el 977. El temple és enrunat, i no tenia culte des del s. XVII (Catalunya Romànica, IV, 279-280). El territori fou agregat a Oix poc després de 1415.

Mercadal, Santa Susanna. V. Girona, Santa Susanna.

+Merlant, Sant Quirze, ant. parr. existent el 1096. El seu temple data del s. XIII (Catalunya Romànica, V, 454-455). Fou agregada abans de 1532 a Porqueres (v.).

Miana, Sant Miquel de la (m. Sant Ferriol de Besalú), cit. el 1288 com a sufragània de Sant Julià del Mont. Fou una colonització de l'establiment monàstic de Sant Julià del Mont (v.) que aconseguí autonomia parroquial el s. XV. T. romànic (Catalunya Romànica, IV, 330).

Miànegues, Sant Romà (m. Porqueres), el 957 fou sotmesa al monestir de Banyoles. Temple del s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 374). Unida el 1508 a la parròquia de Guémol. Té un lloc de culte auxiliar al barri de les Pedreres.

Mieres, Sant Pere, existent el 844. El T. és del s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 253-254). Té dins del seu terme la capella de la Mare de Déu de Romeria, existent l'any 1017 (Catalunya Romànica, IV, 255), l'església de Sant Andreu de Ruïtlles, ant. parr. (v) i l'ant. parr. de Santa Maria del Freixe (v.).

+Millàs, Sant Iscle, sufragània de Madremanya (v.), cit. el 1078 (Rius, 15). Temple romànic, antiga capella del castell d'aquest nom, del s. XI mo-dificat el s. XVI (Catalunya Romànica, V, 186-187).
J. MARQUÈS C., Millàs, Girona 1974.

Mollet de Peralada, Sant Cebrià, existent l'any 1076 (CDS, 360). L'església és del s. XII, amb modificacions del s. XVIII (Catalunya Romànica, IX, 571-572).

Mollet de Ter V. Sant Joan de Mollet.

+Molló, Santa Cecília, parr., existent el 936, transferida el 1957 al bisbat de Vic. El T. data de final del s. XII (Catalunya RomànicaX, 155-159).

+Monars, Sant Feliu, ant. parr., cit. el 1064, Agregada a Hormoier el 1357, fou intitulada a Sant Sebastià. Esdevingué sufragània de Sant Miquel de Pera, i avui pertany al terme d'Oix. El temple té absis preromànic (Catalunya Romànica, IV, 278-279).

Monells, Sant Genís (m. Cruïlles-Monells-Sant Sadurní), existent el 1019 (CC, 79). Temple del 1349, amb façana barroca (Catalunya Romànica, VIII, 304-305).
Joan BADIA, “Notícia sobre restes d'esglésies romàniques descobertes al Baix Empordà”, dins Estudis del Baix Empordà 2 (1983), 69-71.

Montagut, Sant Pere, cit. el 916. El temple era originàriament romànic de tres naus, modificat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 260-261). Té dins del seu terme l'ermita de la Mare de Déu del Cós, que el 1105 era la capella d'un castell, la de la Mare de Déu de la Devesa, citada el 1261, i la de Sant Eudald (dit Tou) de Jou (v.)

Montcal, Santa Cecília (m. Canet d'Adri), existent el 1050. Temple del s. XII (Catalunya Romànica, V, 91-92). Té com a sufragània, des de 1329, l'antiga parròquia de Sant Joan de Montbó, cit. el 1094 amb el nom de Monte Malve (CDS, 453).
J. MARQUÈS C., Canet, 131-151.

+Monteia, Sant Miquel, ant. parr., cit. el 1221 (CC, 405), amb temple del s. XIII (Catalunya Romànica, IV, 313-314). Fou agregada a Tortellà.

Montfullà, Sant Pere (m. Bescanó). El bisbe Teuter la sotmeté a la catedral el 882. El temple és d'época barroca. Té dins del seu terme l'ermita de Santa Anna, reconstruïda el 1409 amb el nom del sant Sepulcre; la dedicació a la santa data del 1464.

Montiró, Sant Sadurní (m. Ventalló), existent el 1259. L'absis de l'església és del s. XII; la resta dels s. XVII-XVIII (Catalunya Romànica, IX, 866). Té dins del seu terme l'ermita de la Mare de Déu de l'Om (Catalunya Romànica, IX, 867-869), cit. el 1107 (Roses, 21), seu de l'ant. parr. de Palacalç, que hom li uní el 1565.

Montnegre, Sant Mateu (m. Quart), existent el 1059 (To, 12). T. del s. X (Catalunya Romànica, V, 189). Té dins del terme una capella de la Santa Maria, de la qual hi ha notícia el 1071.

Mont-ras, Sant Esteve, existent el 1196 (Alturo, 616), coneguda aleshores com a «Torroella de Mont-ras». El temple actual començà a bastir-se el 1593.
J. M. MARQUÈS, “Construcció de les esglésies de Palafrugell i Mont-ras (1588ss)”, dins Estudis del Baix Empordà, 18 (1999), 55-64.

+Mor, Sant Silvestre del, ant. parr. (m. Sant Ferriol), existent el 977. T. del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 331). És annexada a Besalú des de 1928.

Mota, Sant Martí de la, (m. Palol de Revardit), existent el 1058 (CC, 120). El temple és romànic modificat, amb portalada del s. XVII i capelles del 1729 (Catalunya Romànica, IV, 439-440).

Navata, Sant Pere, existent el 1019 (CC, 79). L'antic temple, del s. XII, situat a distància de la vila i conegut com «Sant Pere de Can Miró» (Catalunya Romànica, IX, 575-582), deixà de ser seu de la parròquia en construir-se, entre 1636 i 1684, una nova església dins de la població.
J. MARQUÈS C. - L. G. CONSTANS, Navata, Girona, 1985. J. M. MARQUÈS, L'església de Navata, Navata, 1996.

Oix, Sant Llorenç, (m. Montagut), existent el 937. El temple és del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 266-267). Té dins del seu terme el santuari de Santa Bàrbara de Pruneres, citat el 1328, i les antigues parròquies de Santa Maria d'Escales (v.), Sant Julià de Ribelles (v.), Sant Andreu del Bestracà (v.), Sant Miquel d'Hormoier (v.), Sant Martí de Toralles (v.), Sant Martí de Talaixà (v.), Sant Vicenç de Principi (v.), Sant Miquel de Meians (v.) i Sant Feliu de Monars (v.).

+Oliveda, Sant Andreu, ant. parr., cit. el 951, El temple és de la segona meitat del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 563). Unida als Horts el 1566, ara és agregada a Maçanet de Cabrenys.

+Olives, Sant Vicenç de les, església (Catalunya Romànica, VIII, 219-220) on se celebren ordinàriament els cultes de la parròquia de Garrigoles (v.), citada el 1206.

+Olives, Santa Maria, annex, desde 1928, de Sant Esteve de Guialbes (m. Vilademuls), cit. el 1095 (Vilab., 219), que fou seu d'una petita canónica des del 1197. El temple data del s. XIII (Catalunya Romànica, V, 476-477).
L. G. CONSTANS, “La canónica de Santa Maria de Olivas”, dins AIEG 6 (1951), 337-347. L'estudi no esmenta el testament de Ramon de Vilademuls, del maig de 1197 (ADG, Cadins, perg. 19), que llegà els seus béns del lloc a condició que es fes la fundació.

Olot, Sant Cristòfol les Fonts, v. Sant Cristòfol.

Olot, Sant Esteve, existent el 977; el temple fou consagrat el 1116; l'edifici actual es construí entre 1750 i 1763, amb direcció de Blai de Trinxería. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu del Tura, amb temple dels anys 1737-1748, de l'arquitecte Francesc Mas.
J. PAGÈS I PONS, L'església de Sant Esteve d'Olot, Notes històriques, Olot 1986.

Olot, Sant Pere Màrtir, erigida el 1960 en territori segregat de la de Sant Esteve d'Olot. El temple, de l'arquitecte Isidre Bosch, s'inspira en l'obra de M. Fisac a Arcas Reales, i data de 1956.

Olot, Sant Roc, erigida el 1960. El seu temple data de 1970, obra de l'arquitecte F. Vayreda.

Ollers, Sant Martí (m. Vilademuls), existent el 1049 (CC, 108). El temple és del s. XI (Catalunya Romànica, V, 470). S'hi troba la capella de Santa Caterina d'Espasens, cit. el 1049 (CC, 108) sota l'advocació de Santa Maria; el culte de Santa Caterina hi consta des de l'any 1248.

Ordis, Sant Julià, existent el 1019 (CC, 79). El T. és de principis del s. XVIII, amb elements dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 585-586). Té dins del seu terme el santuari de la Mare de Déu de Pols, existent el 1096 i la capella de Sant Nicolau d'Àlguema, eremitori citat el 1310 (Catalunya Romànica IX, 586).

Orfes, Santa Maria (m. Vilademuls), existent el 1146. L'església fou construïda entre 1762 i 1771 (Catalunya Romànica, V, 469).

Orriols, Sant Genís (m. Bàscara) existent el 1018 (CC, 77). Temple dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 417-418).

Palafolls, Santa Maria, erigida segregant de Sant Genís de Palafolls el veïnat de les Ferreries el 1928. El temple es construí de 1865 a 1875 (fonaments) i de 1896 a 1908.

Palafrugell, Sant Martí, existent abans del 1058 (CC 120) i després dependent del priorat de Santa Anna de Barcelona. T. construït a finals del s. XVI, amb campanar inacabat. Té dins del seu terme les capelles de Sant Sebastià de la Guarda, eremitori bastit després de 1441, ampliat el s. XVII, Santa Margarida (citada el 1264) i Sant Ramon, inaugurada el 1614, i les sufragànies de Calella de Palafrugell (v.) i de Llafranc, fundada el 1897 i ampliada els anys 1948 i 1958 per l'arquitecte J. Mestres i Fossas.
Joan BADIA, “Notícia sobre restes d'esglésies romàniques descobertes al Baix Empordà”, dins Estudis del Baix Empordà 2 (1983), 71-80. V. PIERA-M. TORROELLA-, “El santuario de S. Sebastián de Palafrugell. Apuntes históricos”, dins Asociación Literaria de Gerona. Certamen de 1880, 49-90. Catalunya Romànica, VIII, 223-225. J. M. MARQUÈS, “Construcció de les esglésies de Palafrugell i Mont-ras (1588ss)”, dins Estudis del Baix Empordà, 18 (1999), 55-64.

Palamós, Santa Maria, erigida el 1417 en una capella bastida el 1349, segregant territori de les de Vila-romà i Vall-llobrega, unides. El T. es del s. XVI.
J. MARQUÈS, Santa Maria de Palamós, Girona, 1987.

Palamós, Santa Eugènia. Nascuda com a església de Sant Joan de Palamós, dins del territori de les parròquies unides de Sant Mateu de Vall-llobrega i de Santa Eugénia de Vila-romà, esdevingué nova ubicació de la parròquia de Vila-romà, cit. el 1191 (RC, f 74). L'església parroquial fou edificada entre 1765 i 1810, amb plànols del caputxí Joan Ranter. Té dins del seu territori l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc, existent el 1272, i la capella de Santa Maria de la Fosca, construïda el 1947 sota la direcció de Damià Ribes.
P. TRIJUEQUE, Sant Joan de Palamós, de barri a poble, segles XII al XIX, Palamós 1992.

+Palauborrell, Santa Eulàlia, ant. parr., cit. el 1149, unida abans de 1732, a Sant Feliu de la Garriga. T. romànic (Catalunya Romànica, IX, 903-904).

Palau de Santa Eulàlia, existent el 915, coneguda també com a Palau Sardiaca; el seu temple data del s. XIII (Catalunya Romànica, IX, 590-591). Té dins del seu terme la capella de Sant Esteve, del s. X (Catalunya Romànica, IX, 587-590).

Palau Sacosta, Sant Miquel (m. Girona). L'església de Sant Miquel de Palau, existent el s. XIII, fou sufragània de la parròquia major de Sant Feliu de Girona. Després d'un temps d'haver estat adscrita a Fornells de la Selva, esdevingué vicariat independent el 1928, i parròquia de ple dret el 1948. El T. fou totalment reconstruït el 1939, sota la direcció de l'arquitecte Isidre Bosch.
E. MIRAMBELL, “El contracte per a la construcció de la nova església de Palau Sacosta al segle XV”, dins Revista de Girona 97 (1971), 275-276. Ramon PLANES I ALBETS, “El retaule de Palau Sacosta contractat antre Joan Sarriera i el pintor basc Martí Joan (Girona, 1498)”, dins Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols 20 (Barcelona, 2002), 165-176.

Palau-Sator, Sant Pere, existent el 994 (CC, 67). L'església data del s. XIII (Catalunya Romànica, VIII, 232-233).

Palau-saverdera, Sant Joan, existent el 1070 (Roses, 15); T. basilical de tres naus, del s. XI, modificat (Catalunya Romànica, IX, 593-597). Té dins del seu terme l'ermita de sant Onofre, cit. el 1448.

+Palera, Santa Maria, ant. parr., existent el 1085, quan es consagrà dins del seu terme l'església del Sant Sepulcre de Palera. Fou unida a Besalú el 1575, i transferida a Lligordà el 1598.

Palol d'Onyar, Sant Sadurní (m. Quart i Girona), existent el 1041 (PA, Fornells, 42). L'església parroquial és del s. XVI. Té cura del barri de Vila-roja, que pertany a la ciutat de Girona, i és atés a la capella de la Sagrada Família, obra dels arquitectes Jordi Masgrau i Narcís Negre, des de 1966.

Palol de Revardit, Sant Miquel, existent el 1075. T. del s. XII, reformat el s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 437).

+Palol Sabaldòria, Sant Miquel de, ant. parr., existent el 1167, agregada a Santa Llogaia d'Àlguema en una data no precisada, entre 1353 i 1381. T.* romànic (Catalunya Romànica, IX, 905-906).

+Palol de Vila-robau, Sant Genís, ant. parr., cit. el 1053, unida a Sant Miquel de Fluvià el 1602. T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 852).

Pals, Sant Pere, existent el 1058 (CC, 120). El T. fou ampliat el 1572 (Catalunya Romànica, VIII, 250). Té dins de la seva demarcació l'església de Sant Fruitós, citada el 1557, i ampliada entorn del 1862 per a l'atenció del veïnat dels Masos.

Parets, Santa Llogaia (m. Vilademuls), existent el 958 (CC, 51). L'església és del s. XVIII, amb restes del s. XI (Catalunya Romànica, V, 467-468).

Parlavà, Sant Feliu, existent el 1019 (CC, 79). El temple data dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, VIII, 251-252).

Pau, Sant Martí, cit. el 1098. T. dels s. XI-XII (Catalunya Romànica, IX, 598-602).

Pedret i Marzà, Sant Esteve, coneguda el 974 com a «Sant Esteve de la vall de Subiradell», amb temple del s. Xil (Catalunya Romànica, IX, 603-606). Té dins del seu terme, al veïnat de Marzà, la capella de Sant Isidre i Sant Antoni, consagrada el 1968, on se celebra ordinàriament el culte.

+Pedrinyà, Sant Andreu, ant. parr. (m. la Pera), existent el 1064 (VL 12, ap. 28), agregada a la Pera, el 1600. Església d'una nau, que conservà pintures murals, avui al Museu d'Art de Girona (Catalunya Romànica, VIII, 256-263).

+Penedes, Sant Ampeli, ant. parr., cit. el 1247 (ADG, pergs, de Sant Feliu de Girona) com a sufragània de Llagostera. El temple és del s. XI (Catalunya Romànica, V, 185).

Pera, Sant Isidor de la, existent el 982. Temple del s. XVI, amb campanar del XVII. Té annexada l'antiga parròquia de Pedrinyà (v.).
Josep M. T. GRAU- Roser PUIG, “El campanar de la Pera, una obra del segle XVII”, dins Estudis del Baix Empordà 8 (1989),129-138.

Peralada, Sant Martí, existent el 1002 (CC, 70). El T. és dels anys 1727-1800, i inclou elements dels s. XI-XII i un campanar gótic (Catalunya Romànica, IX, 610). Té dins del seu terme l'església del Carme, bastida el 1371, i les capelles de Sant Sebastià (citada el 1454) i de Sant Nazari de les Olives, existent el 1115 (Vilab., 384) (Catalunya Romànica, IX, 621).

Peratallada, Sant Esteve, cit. el 1272 (Delmes, 89). L'església és de dues naus, dels s. XII-XIII. Té dins del seu terme l'ant. parr. de Canapost (v.) (Catalunya Romànica, VIII, 354-355) que probablement fou la seva matriu.

+Pincaró, Sant Bartomeu, ant. parr., existent el 1225 (Pergs. Lladó, 23), amb temple del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 126-127), agregada el 1605, junt amb Albanyà (v.), a Sant Llorenç de la Muga, i posteriorment, a Lliurona (v.).

Pineda, Sant Joan Baptista, erigida el 1970, segregant el sector sud de Santa Maria de Pineda.

Pineda, Santa Maria, existent el 1052; el seu temple fou consagrat el 1079. L'església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. Té dins del seu terme un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477, i de Sant Antoni. (Catalunya Romànica XX, 466).
J. GISPERT I MOLINAS, “La parròquia de Pineda”, dins Pineda en el temps, Pineda, 1998, 109-138.

Pinya, Santa Maria de la (m. Vall d'en Bas), cit. el 1011. El T. fou consagrat el 1023 pel bisbe Oliba de Vic; l'actual és del s. XVIII, amb restes romàniques (Catalunya Romànica, IV, 418-420). Té dins el seu terme l'església de Sant Joan dels Balbs (v.).

Planes d'Hostoles, Sant Cristófol de les, existent el 979 (Udina, Arcbivo Condal, núm. 184). El T. fou totalment reconstruït després de 1939 sota la direcció de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. El 1453 li fou unida l'antiga parròquia de Sant Pere Sacosta (v.).

Platja d'Aro, Santa Maria, que tingué la seva seu a Fenals (v.). Església parroquial de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor, construïda el 1955. Conserva dins del seu terme l'antic T. de Fenals (v.), que en la seva forma actual data del s. XVIII, i l'església de S'Agaró, de l'arquitecte Folguera, bastida abans de 1936.

Pont de Molins, Santa Maria, segregada de Llers el 1793. Hom acabà de bastir el T. el 1789. Té dins del seu terme les restes del santuari de la Mare de Déu del Roure, existent el 1195.

Pont Major, Mare de Déu de la Pietat del, vicariat de Sant Feliu de Girona amb temple del 1572, que assolí dret de pica baptismal el 1817 i esdevingué parròquia el 1928. Té dins del terme el santuari de Maria Auxiliadora, dels PP. Salesians, bastit sota la direcció de Francesc Salvat i inaugurat el 1901.

Pontós, Sant Martí, cit. el 1124 (Vilab., 433). T. del s. XVIII, amb restes dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 639-640). Té dins del seu terme l'ermita de Santa Anna, existent el 1488, intitulada primitivament a Santa Maria.

Porqueres, Santa Maria, existent el 906. El T., monument nacional, fou consagrat el 1182 (Catalunya Romànica, V, 441-450). Té dins del seu terme els temples de Sant Bartomeu de Matamala, citat el 1321 (Catalunya Romànica, V, 452-453), Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (v.) la Mare de Déu del Roser del mas Ginestar, erigida el 1589, i la del mas Gallifa de Merlant, intitulada al Sant Crist.
Carlos CID, La iglesia de Santa Maria de Porqueras, dins AIEG 8 (1953), 187-217; J. M. MARQUÈS, Santa Maria de Porqueres, Porqueres 1987.

Port-bou, Santa Maria, creada el 1950, segregant territori de la de Colera. El temple, de formes neogótiques, és de l'arquitecte Joan Martorell i Monteis, erigit el 1878.

Port de la Selva, Santa Maria del, segregada el 1790-1820 de la Selva de Mar, si bé no arribà del tot a la parroquialitat sinó el 1928. El seu T., la primera pedra del qual fou posada el 1727, fou ampliat el 1965 sota la direcció de César Martinell, fill. Té dins del seu terme l'església de Sant Baldiri de Tavellera, documentada el 949. (Catalunya Romànica, IX, 647-648).

Preses, Sant Pere de les, cit. el 922, fou donada l'any 957 al monestir de Sant Benet de Bages. El seu temple primer fou consagrat el 1119; l'actual data del s. XVVIII. Té dins del seu terme la capella de Sant Sebastià i les ermites de Sant Martí del Corb i Sant Miquel del Corb, cit. el 1332.
J. PAGÈS I PONS, Les Preses i el monestir de Sant Benet de Bages, Les Preses, 1984, 3 v.

+Principi, Sant Vicenç, ant. parr. (m. Sales de Llierca) , cit. el 1228. El temple és del s. Xl (Catalunya Romànica, IV, 121). Unida a Bassegoda el 1326, fou incorporada a Oix el 1614.

Púbol, Sant Pere (m. la Pera), parròquia erigida el 1335 en un T. existent el 1058 (CC, 120). Església construïda el 1434-1438.
J. M. MARQUÈS, “La parròquia de Púbol”, dins Estudis del Baix Empordà 17 (1998), 91-106.

Puigpardines, Santa Maria (m. Vall de Bas), existent el 1060. L'església és romànica del s. XII, modificada el s. XVIII; el campanar data del 1918 (Catalunya Romànica, IV, 401-402). Té dins del seu terme l'ermita de Sant Antoni, abans de Sant Feliu, cit. el 1396.
J. PAGÈS I PONS, “Puigpardines. Algunes notes históriques”, dins Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Annals 1982-1983, 193-205.

Pujals dels Cavallers, Santa Maria (m. Cornellà de Terri) cit. el 1176 (PA, Test., núm. 4). T. del s. XI (Catalunya Romànica, V, 415-416).

Pujals dels Pagesos, Santa Eulàlia (m. Cornellà de Terri), existent el 1075 (CC, 143). El temple és del s. XII, i el campanar, del s. XIX (Catalunya Romànica, V, 413-414).

Pujarnol, Sant Cebrià (m. Porqueres). L'església parroquial, esmentada el 1131 (Constans, Dipl., 134), hauria estat consagrada el 1248, tot i que una part pogué ser bastida el s. XII (Catalunya Romànica, V, 450-451). Té dins del seu terme les ermites de Sant Maurici de Cals (v.), antiga parròquia, i de Sant Patllari, coneguda el 1327 (Catalunya Romànica, V, 455).

Quart, Santa Margarida, cit. el 1028 (PA, Fornells, l). El temple fou modificat el s. XVIII, però conserva el campanar de torre del s. XII (Catalunya Romànica, V, 188).

Queixàs, Sant Martí (m. Cabanelles), cit. com «Sant Martí d'Olmeda» el 1070 (Vilab., 42); el seu temple fou consagrat el 1046 i és una construcció dels s. X-XII, reformada el s. XV111 (Catalunya Romànica, IX, 432-434).

Rabós d'Empordà, Sant Julià, cit. el 1069 (Vilab., 37). L'església vella és del s XI; l'actual data del s. XIV (Catalunya Romànica, IX, 750-752). Té dins del seu terme l'antic temple* monàstic de Sant Quirze de Colera, consagrat l'any 935. Segons U-3, f 9v, el 1327 hom projectava d’edificar-la.

Ravós del Terri, Sant Cugat (m. Cornellà de Terri), cit. el 1322. El temple romànic del s. XII conservà unes pintures murals, avui al Museu d'Art de Girona (Catalunya Romànica, V, 417-421). Té en el seu terme l'església de Sant Andreu del Terri, que el 840 era possessió del monestir d'Amer; el 1306 era parròquia i l'església fou consagrada de nou el 1409 (Catalunya Romànica, V, 416).

Regencós, Sant Vicenç, erigida el 1788, si bé tenia llicéncia de fonts baptismals ja el 1601; abans havia estat sufragània de Begur. La construcció del T. s'inicià el 1805.

Reminyó, Sant Andreu (m. Fogars de Tordera), existent el 1079. L'església és romànica, amb modificacions.Té dins del seu terme l'ermita de la Mare de Déu de la Serra, cit. el 1331.

+Requesens, Santa Maria, ant. parr., cit. el 1261, amb temple romànic de dues naus (Catalunya Romànica, IX, 505). Fou agregada després de 1447 a Cantallops (V.).

+Ribelles, Sant Julià, ant. parr., dita Sant Julià d'Augustino, amb església consagrada l'any 947. El T. actual és del s. XI (Catalunya Romànica, IV, 129-130). Fou incorporada a Oix el 1614.

Riells del Montseny, Sant Martí (m. Riells i Viabrea), que existia el 878 i fins al 1957 formà part del bisbat de Barcelona. El T., del s. XII, ha estat molt modificat (Catalunya Romànica, V, 316).

Riudarenes, Sant Martí, existent el 1190. Església del s. XVIII. Té dins del seu terme l'ermita de la Mare de Déu de Montcorb, cit. el 1251.

Riudaura, Santa Maria; el seu temple existia a finals del s. X (si bé sembla que la seva acta de consagració que data del 858 és falsa) i fou consagrat el 1100. L'església actual fou refeta el 1779. Té dins del seu terme l'annex de Sant Andreu del Coll (m. Olot) (v.).

Riudellots de la Creu, Sant Martí (m. Palol de Revardit), existent el 1058 (CC, 120). T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, V, 439).

Riudellots de la Selva, Sant Esteve, existent el 882. El T. es construïa entre els anys 1511 i 1551.
Joaquim M. PUIGVERT, Una parròquia catalana del s. XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de la Selva), Barcelona 1986.

Riumors, Sant Mamert, existent el 983; el temple fou consagrat el 1150. L'església actual és dels s. XV-XVI, amb la façana del s. XVIII.

Rocabruna, Sant Feliu (m. Camprodon), existent el 1097. T. del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 153-155).

Rocacorba, Santa Maria (m. Canet d'Adri), existent el 1161 (CC, 307). En despoblar-se el seu terme, esdevingué santuari, com consta ja el 1343, molt concorregut des de principis del s. XVI. L'església és del s. XVIII, amb restes romàniques (Catalunya Romànica, V, 88).
Romanyà d'Empordà, Sant Medir (m. Pontós), existent el 899. El temple data del s. XIII (Catalunya Romànica, IX, 640-642). Té dins de la seva demarcació (al municipi de Navata) l'església de Sant Esteve de Canelles (v.).

Romanyà de la Selva, Sant Martí (m. Santa Cristina d'Aro), existent el 1019 (CC, 79). T. dels s. X-XI, amb modificacions dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, VIII, 310-31l).

Roses, Santa Maria. La primitiva parròquia del monestir de Santa Maria de Roses (existent el 944; església consagrada el 1053) era intitulada a Sant Andreu (Catalunya Romànica, IX, 776-788). Assolí la independencia del monestir el 1783. El T. actual fou començat el 1792; en bona part es construí entre 1853 i 1864 segons plànols de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol.
J. M. MARQUÈS, Santa Maria de Roses, Roses 1992.

+Ruïtlles, Sant Andreu, de la qual hi ha notícia el 1017 (Catalunya Romànica, IV, 257-258). Hauria estat parròquia encara el 1320, segons Constans, Diplomatari I, 32; després fou agregada a Mieres.

Rupià, Sant Vicenç, existent el 1065 (CDS, 313). El T. és d'una nau, amb capelles laterals. La nau data del s. XV, les capelles laterals, del s. XVII, i la façana, del 1688.
Josep M. T. GRAU- Roser PUIG, “Les esglésies parroquials de Rupià i Serra de Daró (s. XVII)”, dins Estudis del Baix Empordà 10 (1991),121-123.

Sadernes, Santa Cecília (m. Sales de Llierca), existent el 977. T. és del s. XIII (Catalunya Romànica, IV, 309-310). Té dins de la seva demarcació les esglésies de Sant Aniol d'Aguges (v.); Sant Grau d'Entreperes (v.); Sant Feliu de Riu (v.), Sant Andreu de Gitarriu (v.), i Santa Maria de les Agulles, santuari del s. XII.

Sala, Santa Maria de la (m. Foixà), existent el 1296 (PM, 495). El temple actual fou bastit els anys 1741-1764.

+Salarsa, Sant Valentí, església sufragània de Beget consagrada el 1168 (Catalunya Romànica, IV, 150-151).

Saldet, Santa Eugénia (m. Ventalló) existent el 1094 (Roses, 7). Temple del s. XII, allargat el s. XIX (Catalunya Romànica, IX, 870).

Sales de Llierca, Sant Martí, amb el nom de Sant Martí de Cabissó, és cit. el 1085 (Vilab., 128). L'església és de finals del s. XVII i inicis del s. XVIII.

Salitja, Santa Maria (m. Vilobí d'Onyar), existent el 882. El T. data del s. XVIII. Té dins del seu terme la capella de la Mare de Déu de les Fonts, cit. el 1554.

Sallent, Sant Vicenç del (m. Santa Pau), existent el 866. L'església és romànica (Catalunya Romànica, IV, 362-365).
Té dins del terme la capella recent de la Residéncia Rocacorba, de l'Opus Dei, i la capella del mas d'Esparragueres.

Salt, Sant Cugat, existent el 882. El T. fou construït entre 1597 i 1631. Té dins del seu terme la capella de Santa Maria de la Massana, erigida en un bloc de pisos per a l'atenció religiosa d'un sector de la població urbana.

Salt, Sant Jaume, erigida el 1965 amb territori segregat del de Sant Cugat de Salt. El T. data de 1972, i fou construït segons plànols dels arquitectes J. M. Masramon i J. Duixans.
A. CALDAS I BOSCH, Notícia d'una parròquia: Sant Jaume de Salt, 1965-1995, Girona, 1998.

+Sant Amanç, ant. parr., existent el 1019, unida abans de 1539 a Sant Martí Sapresa, de la qual havia estat matriu. T. romànic (Catalunya Romànica, V, 261-262).

+Sant Andreu del Coll, ant. parr. (m. Olot). Consagrà la seva església el bisbe Ot de Girona el 996, per bé que la parròquia existia ja l'any 953, amb el nom de «Sant Andreu del vilar Alier». Temple romànic del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 288-290). Fou agregada a Riudaura el 1565, i n'esdevingué annex el 1928.

Sant Andreu Salou, cit. el 1200 (SD, 58), com a parròquia dependent del monestir de Sant Daniel. T. del s. XVIII.

+Sant Aniol d'Aguges, ant. parr. existent el 872, com a seu del monestir que després es traslladà a Sant Llorenç de Sous. El T. és del s. XI (Catalunya Romànica, IV, 270-272). Fou agregada el 1592 a la parròquia de Sadernes.

Sant Aniol de Finestres, existent el 922. L'església bastida sobre restes romanes, conserva un absis romànic, i data del s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 315-318). Té dins del seu terme l'església de Sant Miquel de Bustins, cit. el 1136 (Catalunya Romànica, IV, 320-321).

Sant Antoni de Calonge, vicaria des de 1808, erigida el 1928 amb territori segregat de la de Calonge. El temple es bastí el 1917.

Sant Cebrià dels Alls (m. Cruïlles-Monells-Sant Sadurní), cit. el 1062. L'església és romànica tardana, amb elements dels s. XVII-XVIII (Catalunya Romànica, VIII, 299-300).

Sant Cebrià de Lledó (m. Cruïlles-Monells-Sant Sadurní), existent el 1062, popularment coneguda com «Els Metges» a causa d'un aplec que s'hi celebrava per sant Cosme i sant Damià, que han esdevingut patrons de la parròquia. Església del s. XI, modificada els s. XVI-XVII (Catalunya Romànica, VIII, 300-301).

Sant Cebrià del Valalta, existent el 1019 (CC, 79). El T. fou construït el 1577. Se'n segregà Sant Pol de Mar. Té dins del terme la capella de Sant Joan del Cementiri.

Sant Climent d'Amer (m. Amer), existent el 1066 (Amer, 22), coneguda aleshores com a Sant Climent de Securun. Edifici del s. XVII.

Sant Climent de Peralta (m. Forallac), fou seu d'un petit monestir abans de l'any 844 (CC, 7). El temple actual és del s. XVIII, i fou abans capella del castell del lloc, dedicada a Sant Pere, citada el 1295 (G-1, f 5v).

Sant Climent Sescebes el 974 era posessió de Sant Pere de Rodes. Temple de la segona meitat del s. XVII, acabat el 1687.

Sant Cristófor les Fonts (m. Olot), existent el 1028. T. romànic, ampliat el 1900, amb façana del s. XVI.
Té dins del seu terme el temple del Sagrat Cor, erigit com a església dels caputxins, i les capelles de la Salut, fundada pel rector Joan Delgar el 1883, i de Bona Vista.

Sant Dalmai (m. Vilobí d'Onyar), cit. el 1019 (CC, 79) amb el nom de «Sant Dalmau de Tornavells». El T. data del s. XVI.

Sant Daniel (m. Girona), on el 1015 (CC, 75) la comtessa Ermessenda de Barcelona fundà un monestir de monges benedictines, actualment existent El T., monàstic i parroquial, és del s. XI, amb creuer i cimbori; l'absis, però, data del s. XVII (Catalunya Romànica, V, 177-183).
Col.lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300). Estudi i edició a cura de Josep M. Marquès, Barcelona, 1997 (Fundació Noguera, Col.lecció Diplomataris, 12). Josep M. MARQUÈS, “El sepulcre de Sant Daniel, de mestre Aloy”, dins Revista de Girona 96 (1981), 195-201.

Sant Esteve de Bas, coneguda abans com a Sant Esteve sa l'Ull, existent el 894. El T., basilical de tres naus, fou consagrat el 1119 (Catalunya Romànica, IV, 403-408). Té dins del seu terme l'ermita de Sant Quintí, ant. parr. (v.)

Sant Esteve de Guialbes (m. Vilademuls), existent el 1058 (CC, 120). L'església és del s. XVIII, i integra restes romàniques (Catalunya Romànica, V, 475-476).
Té dins del seu terme la sufragània de Santa Maria d'Olives (v.), i l'ermita de Sant Mer, cit. el 1437.

Sant Esteve de Llémena (m. Sant Aniol de Finestres), existent el 1056. Té dins del seu terme l'ermita de la Mare de Déu de Bell-lloc, cit. el 1271.

Sant Feliu de Boada (m. Palau Sator), existent el 949 (Studia Vicensia 1 (1989), 84-85). El T. data del s. XVI (Catalunya Romànica, VIII, 244-245). Té dins del seu terme l'església preromànica de Sant Julià de Boada (v.).

Sant Feliu de Buixalleu, existent el 1019 (CC, 79); el temple és del s. XI-XII (Catalunya Romànica, V, 323).
Té dins del seu terme les ermites de Sant Segimon del Bosc, existent l'any 923, que el 1138 era parròquia (Catalunya Romànica, V, 325), de Santa Bàrbara, fundada el 1592, i de Sant Romà.

+Sant Feliu de la Garriga, ant. parr., existent el 889. L'església* és del s. XI, amb torre campanar del s. XIV (Catalunya Romànica, IX, 895-902). Fou incorporada a Viladamat el 1928.

+Sant Feliu de la Guàrdia, ant. parr. (m. Torroella de Fluvià), cit, el 1051 (Vilab., 21), existent encara el s. XV, agregada a Vilamacolum.

Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria Assumpta, segregada de la parròquia principal de la ciutat el 1982. El temple, dissenyat per l'arquitecte Francesc Surís i Estrada, data de 1970.

Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan Baptista, segregada de la parròquia principal el 1982. T. de l'arquitecte Marian Lobo, construït el 1977.

Sant Feliu de Guíxols, Mare de Déu dels Àngels. Originàriament la parroquia depengué del monestir benedictí, existent el 961 (Junyent, 338) (Catalunya Romànica, VIII, 265-275). El T. actual es bastia el 1317; l'advocació patronal fou la de Sant Feliu fins al s. XVIII.
Té dins del seu terme les ermites de Sant Elm, santuari promogut per l'ermita Jaume Corbera el 1452, i de Sant Amanç, cit. el 1052.
J. M. MARQUÈS, “Dades sobre el temple monàstic i parroquial de Sant Feliu de Guíxols (s. XV-XVII)”, dins Estudis del Baix Empordà 5 (1986), 87-112. Àngel JIMÉNEZ, L’església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Guixols, 2001.

Sant Feliu de Pallerols, existent el 1184. El temple parroquial s’edificava el 1619, i fou inaugurat el 1631.
Té dins del seu terme el santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, fundat per Joan Carbonés el 1642, i les capelles del Roser, del 1566, i de Sant Sebastià, del 1516.

+Sant Feliu de Riu, ant. parr., cit. el 1279, amb temple del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 275-278). Esdevinguda sufragània de Sadernes el 1568.

+Sant Genís de Costa, existent el 1188, agregada a Amer poc després de 1410.

Sant Genís de Palafolls (m. Palafolls), cit. el 948; fou coneguda també amb el nom de Sant Genís de Vilelles. Temple romànic amb modificacions dels s. XVI i XVIII. Té dins del seu terme la capella de sant Pere de Vivelles, existent el 1204 (Catalunya Romànica, XX, 506-507).

Sant Gregori, existent l'any 882. Hi ha memória de consagracions del seu temple realitzades el 1010 i el 1038. L'edifici, del s. XI, fou modificat el 1338 i s'hi afegiren capelles laterals els s. XVI-XVII (Catalunya Romànica, V, 190-192). Té dins del seu terme la capella de Santa Maria, construïda el 1969 per atendre el sector urbà de la població.
J. CALZADA I OLIVERAS, Sant Gregori. Fulls d'história de la parròquia i el poble, Sant Gregori 1986.

Sant Iscle de Colltort (m. Sant Feliu de Pallerols), existent el 1020. T. romànic modificat (Catalunya Romànica IV, 324).

Sant Iscle d'Empordà (m. Serra de Daró); cit el 1081 (CDS, 378); el bisbe Berenguer Humbert en consagrà el 1123 l'església, edifici del s. XII amb una nau del s. XVII (Catalunya Romànica, VIII, 313-315).

Sant Iscle de Vallalta, cit. el 1019 (CC, 79). El bisbe Berenguer Humbert en consagrà el temple el 1090. L'església actual és del s. XVIII (Catalunya Romànica, XX, 455). Fins al 1816 tingué per sufragània la de Canet de Mar.

Sant Jaume de Llierca, dita anteriorment Sant Jaume de Poliger. L'església existia el 1096 (Vilab., 228); fou erigida en vicaria, segregant-la de Montagut, el s. XV, i esdevingué parròquia el 1928; el temple és de 1884, obra de Manuel Almeda.
Té dins del seu terme l'ermita de Santa Magdalena, consagrada el 1228.

Sant Joan de Mollet, existent el 1074 (CC, 142). El temple actual fou bastit entre els anys 1859 i 1867, segons plànols de Martí Sureda i Deulovol, en estil neoclàssic.

Sant Joan les Fonts. Té dins del terme el T. de l'antic monestir de Sant Joan les Fonts, erigit el 1079 en la primitiva església parroquial, que tenia l'advocació de Sant Esteve i que havia consagrat el bisbe Arnulf l'any 958 (Catalunya Romànica, IV, 335-346). El T. actual fou construit els anys 1891-1918. Se li agregà Socarrats (v) el 1582.
F. CAULA, Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà i Sant Joan les Fonts (Notes històriques), Sant.Joan les Fonts, 1930.

+Sant Joan ses Closes, ant. parr. (m. Peralada), cit. el 877, amb temple consagrat el 1064. L'església té elements preromànics, amb façana dels s. XVIII-XIX (Catalunya Romànica, IX, 630-634). Fou unida a Castelló d'Empúries el 1586 (v.).

Sant Jordi Desvalls, existent el 1066 (To, 16). L'església parroquial fou ampliada els anys 1735-1737.
Té dins del seu terme les esglésies de Sant Pere de Sobrànigues, cit. el 1316, de Sant Feliu de Diana, existent el 1007 (Catalunya Romànica, V, 200), cit. el 1107, però amb restes arqueológiques del s. VI, avui al Museu Diocesà, i de Sant Mateu, cit. el 1106.

+Sant Julià de Boada, ant. parr. existent el 994 (CC, 67), unida el 1586 a Fontclara, i el 1638, a Sant Feliu de Boada. Temple preromànic (Catalunya Romànica, VIII, 240-243).

Sant Julià de Ramis, existent el 1019 amb el nom de Castelfreit (CC, 79). L'antiga església parroquial és coneguda popularment amb el nom d'«els Sants Metges», perqué s'hi celebra aplec dels sants Cosme i Damià; és de tres naus, del s. XI (Catalunya Romànica, V, 201-202). L'actual data dels anys 1947-1948, i és projecte d'lsidre Bosch.

Sant Julià del Llor, existent el 1066 (Amer, 22). T. del s. XII (Catalunya Romànica, V, 331).

+Sant Julià del Mont, antiga casa cenobítica, fundada el 866 pel monjo Rimila; fou també parròquia* que entre 1362 i 1399 hom traslladà a Sant Miquel de la Miana (v.) (Catalunya Romànica, IV, 365-367).

Sant Llorenç de la Muga, existent el 972. T. originàriament romànic de tres naus, fou modificat durant els s. XVII-XVIII (Catalunya Romànica, IX, 808-811).
Té dins del seu terme les capelles de Sant Antoni i Sant Jordi, iniciada el 1456, i l'ermita de la Mare de Déu del Palau, existent el 1279 (Catalunya Romànica, IX, 811).

Sant Llorenç de les Arenes. La primitiva parròquia de Sant Romà de Sedillà, cit. el 1065 (CDS, 314), amb T.* del s. X (Catalunya Romànica, VIII, 213-214), es traslladà abans de 1313 (Delmes, 264) a l'església de Sant Llorenç (m. Foixà), comanda dels Hospitalers existent el 1225, edifici romànic (Catalunya Romànica, VIII, 204-205).

Sant Marçal de Quarantelles (m. Vilademuls), existent el 1096. El temple fou edificat el 1224 i renovat el 1651 (Catalunya Romànica, V, 472).

Sant Martí del Clot (m. Vall de Bianya), coneguda amb el nom de Sant Martí de Tornadissa des de 1253. Temple del s. XII amb modificacions del s. XV (Catalunya Romànica, IV, 379).

Sant Martí de Llémena, existent el 1019 (CC, 79). El temple és del 1761, amb elements del s. XII (Catalunya Romànica, V, 205).
Té dins del seu terme la capella de Sant Nazari, que hom reedificà el 1483.

Sant Martí Sapresa (m. Brunyola), existent el 1019 (CC, 79). Temple romànic modificat.
Té dins del seu terme les ermites de Santa Bàrbara, bastida el 1419, de Sant Pere Sestronques, de possible origen preromànic, restaurat el 1411, i de Sant Amanç que fou seu anterior de la parròquia i que el 1019 tenia Sant Martí com a sufragània.

Sant Martí Sesserres (m. Cabanelles), existent el 899. El T. és romànic, del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 426-427).
Té dins del seu terme l'antiga parròquia de Sant Miquel de la Cirera (v.).

Sant Martí Vell, existent el 1035 (CC, 92). Part del T. s'edificava el 1433, però la majoria dels seus elements daten del segle XVI.
Té dins del seu terme el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, iniciat el 1409.
J. MARQUÈS C., El santuari dels Àngels, Barcelona, 1991.

Sant Medir (m. Sant Gregori). S'hi establí abans de l'any 844 (Amer, 2) la comunitat monàstica que més tard s'instal.là a Amer. L'església és del s. XVIII, amb absis del s. XI (Catalunya Romànica, V, 194-195). Des de 1980 és també seu del monestir cistercenc femení de Cadins.

Sant Miquel de Campmajor, existent el 1144, amb temple del s. XI, ampliat el s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 456-457).
Té dins de la seva demarcació l'antiga església parroquial de Sant Martí de Campmajor, avui més coneguda com Santa Quitéria, cit. el 889, que li fou unida el 1607 (Catalunya Romànica, V, 457-458), l'ermita de la Mare de Déu de Loreto, bastida el 1916 perqué fos la nova seu de la parròquia de Briolf, sufragània des de 1928 de Sant Miquel, i la capella de Sant Nazari, cit. el 1017, que encara el 1346 conservava el cementiri, signe de parroquialitat (Catalunya Romànica, V, 460).

+Sant Miquel de la Cirera ant. parr. (m. Cabanelles), que fou possessió de Santa Maria d'Arles, cit. els anys 844 i 869. Fou agregada, entre 1539 i 1598, a Sant Martí Sasserra (v.).

Sant Miquel de Cladells (m. Santa Coloma de Farners). El T. del s. XII (Catalunya Romànica, V, 339-340), no és documentat per ara sinó en la visita pastoral de 1320.

Sant Miquel de Fluvià, existent el 1011. El T. fou pres per seu del monestir homónim pel bisbe Oliba de Vic l'any 1045 i consagrat el 1066; la comunitat l'abandonà el 1592. Església basilical, de tres naus, amb campanar de torre (Catalunya Romànica, IX, 812-827).

+Sant Miquel de Pera, ant. parr. (m. Montagut), cit. el 1228; agregada a Oix el 1593. El temple és romànic modificat (Catalunya Romànica, IV, 269-270).

Sant Miquel de la Pineda (m. Sant Feliu de Pallerols), existent el 1205 (Rius, p. 349). Fou unida a Sant Iscle de Colltort el 1582 i segregada de nou el 1790. El temple és barroc, amb restes romàniques (Catalunya Romànica, IV, 326-327).

Sant Mori, existent el 1066; el 1362 era sufragània de la de Saus. T. construït entre 1750 i 1788.

+Sant Pau de la Calçada, ant. parr., cit. el 990; fou unida a Sant Pere de Figueres el 1577; avui la capella, dels s. XI-XII (Catalunya Romànica, IX, 485-486), es troba dins del térme de la parròquia de la Immaculada Concepció i Sant Pau de la mateixa ciutat (v.).

Sant Pere Cercada (m. Santa Coloma de Farners), cit. el 950, seu d'una canónica agustiniana des de 1136; l'església fou consagrada el 1245, i és d'una nau amb creuer i cimbori (Catalunya Romànica, V, 337-339). Els canonges l'abandonaren el 1592.
Dins del seu terme té l'antiga parròquia de Sant Iscle de Sauleda (v.) (Catalunya Romànica, V, 341).
J. CALZADA - M. DOMÈNECH, “Sant Pere de Cercada”, dins Revista de Girona 74 (1976), 37-40.

+Sant Pere Desplà, ant. parr., cit. el 923, unida a Arbúcies(v.) el s. XVI. Temple del s. XII-XIII, amb pintures murals romàniques (Catalunya Romànica, V, 266-269).

Sant Pere de Riu (m. Tordera), coneguda també com Sant Pere de Pineda, a la qual era unida el 1066 (Amer, 22), cit. com independent el 1213. L'església és romànica del s. XI (Catalunya Romànica, XX, 529).

Sant Pere Espuig (m. Vall de Bianya); en consagrà el temple el bisbe Arnulf l'any 965; l'actual és del s. XII, ampliat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, IV, 377-379). Incorporà l'ant. parr. de Sant Martí de Solamal el 1582.

Sant Pere Pescador, existent el 913, amb el nom de «Sant Pere de la vil.la Milicià». El temple és dels anys 1682-1690, amb restes romàniques (Catalunya Romànica, IX, 830-831).

+Sant Pere Sacosta, antiga parròquia (m. les Planes), unida el 1453 a les Planes (v.). L'església és romànica. (Catalunya Romànica, IV, 299).

Sant Pol de la Bisbal (m. la Bisbal) intitulada a Sant Jaume, documentada el 1277 (PM, 332). T. del s. XI, reformat el s. XVIII (Catalunya Romànica, VIII, 179-181).
Té dins del seu terme l'església de Santa Llúcia de la Ganga, primitivament Sant Nazari, existent el 891.

Sant Pol de Mar, Sant Jaume. Fou seu d'un monestir benedictí, existent l'any 968. De 1213 a 1415 hi hagué una comunitat cartoixana, traslladada després a Montalegre (Barcelona). L'església fou sufragània de la de Sant Cebrià de Vallalta fins al 1928, data d'erecció de la parròquia (Catalunya Romànica, XX, 513-519). Té dins la població la capella de Sant Pau.

+Sant Ponç d'Aulina, ant. parr., existent el 1279, agregada el 1420 a Sant Salvador de Bianya. T. romànic, modificat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 393-394).

Sant Privat de Bas (m. Vall d'en Bas), existent el 1017. L'església és dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IV, 396-398).
Té dins del seu terme l'ermita de Santa Magdalena del Mont, anteriorment priorat intitulat a Sant Corneli (Catalunya Romànica, IV, 393-395), cit. el 998, i el santuari de les Olletes, obert a la roca el 1855.

+Sant Quintí de Bas, ant. parr., existent el 998, agregada el 1776 a Sant Esteve de Bas (v.). T. romànic del s. XIII (Catalunya Romànica, IV, 411).

+Sant Quirze de Colera, ant. parr., erigida el 1773, agregada el 1928 a Rabós d'Empordà (v.).

Sant Sadurní de l'Heura (m. Cruïlles-Monells-Sant Sadurní), existent el 889 i coneguda primitivament com Sant Sadurní de Salzet. L'església és dels anys 1773-1777 (Catalunya Romànica, VIII, 277).
Té dins del seu terme l'ermita de Sant Joan de Salelles, que tenia sagrera el 1018 (SD, 4) (Catalunya Romànica, VIII, 277-279), cit. el 1018.

Sant Salvador de Bianya (m. Vall de Bianya), existent el 1090; el temple fou consagrat el 1170 (Catalunya Romànica, IV, 389-393).
Té dins del seu terme l'ermita de Sant Ponç, antiga parroquial de Sant Ponç d'Aulina (v.).

Sant Tomàs de Fluvià (m. Torroella de Fluvià), erigida el 1789 en un priorat del monestir de Sant Víctor de Marsella citat el 1098, l'església del qual fou consagrada entre 1094 i 1111. El temple és d'una nau, amb creuer i tres absis, i conserva pintures murals del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 853-863).
J. CALZADA, Sant Tomàs de Fluvià, Girona 1983.

+Santa Àgata de Montnegre, ant. parr. el T. de la qual existia el 1019 (CC, 79), però no s'independitzà de Sant Sadurní sinó després de 1043; fou agregada poc abans de 1527 a Santa Pellaia.

Santa Coloma de Farners, existent el 886 (CC, ll); el temple, destruït per una ràtzia d'hongaresos, fou bastit de nou i consagrat el 950 pel bisbe Gotmar de Girona (Catalunya Romànica, V, 340). L'església actual té la nau gótica i el creuer del s. XVIII.
Té dins del seu terme la capella de Sant Sebastià, bastida el 1517, l'ermita de la Mare de Déu de Farners, existent abans de 1150 i consagrada el 1200 (Catalunya Romànica, V, 334), i la de Sant Marçal, cit el 1608 (Catalunya Romànica, V, 237).
J. MILLÀS – F. RABASSA, Historia de Santa Coloma de Farners, Santa Coloma, 1951.

+Santa Coloma de Matella, ant. parr. (m. Serra de Daró), existent el 1123, on s'establí abans de 1348 una comunitat religiosa femenina, incorporada el 1363 al monestir de Vilanera; el temple era abandonat el 1367, i el territori, despoblat, s'agregà a Serra de Daró.

Santa Cristina d'Aro, existent el 1041. Temple romànic basilical molt modificat (Catalunya Romànica, VIII, 307-308). Té en el seu terme les restes d'una església paleocristiana (Catalunya Romànica, VIII, 306).

Santa Eugénia Sobrehorta, nom antic de la parròquia, avui inclosa a la ciutat de Girona, dita Santa Eugénia de Ter (v.).

+Santa Eulàlia Sacosta, ant. parr. de la ciutat de Girona, cit el 1060 (Rius Serra, Cartes de Sant Martí Sacosta) traslladada a Campdorà (v.).

Santa Llogaia d'Àlguema, existent el 1105. Església del s. XV, amb portal del 1777. Tingué, durant els segles XII-XV, com a sufragània la de Palol de Sabaldória.

Santa Llogaia del Terri (m. Cornellà de Terri), existent el 1111 (Vilab., 343). Temple romànic, reformat el s. XVI (Catalunya Romànica, V, 374).

Santa Margarida de Bianya (m. Vall de Bianya), existent el 1075 (Vilab., 79). Església del s. XII, modificada (Catalunya Romànica, IV, 375-376).
Té dins del seu terme l'ant. parr. de Sant Miquel del Mont, consagrada el 958, convertida en santuari ja el s. XIV (Catalunya Romànica, IV, 375-376).

Santa Maria de Finestres (m. Sant Aniol de Finestres). El T. fou consagrat pel bisbe Gotmar l'any 947- l'actual és d'origen romanic, molt modificat (Catalunya Romànica, IV, 317-320). Fou seu d'un priorat del monestir de Banyoles.

Santa Pau, Santa Maria de, cit. el 1098 (CDS, 473). Inicialment era situada al lloc del santuari dels Arcs, fou traslladada a prop del castell, on es troba ara, el 1428.
Té dins del seu terme el santuari de la Mare de Déu dels Arcs (Catalunya Romànica, IV, 353-357), i les capelles de Sant Martí, antiga parroquial consagrada l'any 889 pel bisbe Servus Del (Catalunya Romànica, IV, 361-362), de Santa Llúcia de Trienteres, citada com Sant Simplici el 1341, de Sant Abdon i Senén, erigida el 1426, i l'antic monestir de Sant Julià del Mont (v.), citat el 866.

Santa Pellaia (m. Cruïlles-Monells-Sant Sadurní), existent el 1064 (VL XII, ap. 68). L'edifici de culte és del s. XVIII, i el campanar, del s. XIX (Catalunya Romànica, VIII, 299). Se li agregà, poc abans de 1527, Santa Àgata de Montnegre (v).

Santa Seclina (m. Caldes de Malavella), existent el 1247 (ADG, pergs. de Sant Feliu). T. del s. XVIII.

Santa Susanna, segregada l'any 1952 de la de Pineda; l'ermita de Santa Susanna és coneguda des de 1189, però l'actual edifici fou inaugurat el 1945.
Té dins del seu terme l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada el 1613, i la capella de Sant Isidre.

Sarrià de Dalt, Sant Pau (m. Sarrià de Ter), existent el 1087 (CDS, 403). El temple, enrunat el 1809, fou reconstruit poc després. En crear-se la parròquia de Sarrià de Ter, restà com a sufragània; vicariat independent el 1919, annex de Sarrià el 1928 i parròquia plena el 1963.
Té també el nou temple de la Immaculada i un lloc de culte al barri del Pla de l'Horta.

Sarrià de Ter, Mare de Déu de la Misericòrdia, segregada de Sarrià de Dalt el 1807 com a vicariat erigit en una església bastida el 1800, que, de fet esdevingué seu de la parròquia des de la seva segregació.
Sarriá de Ter y su templo parroquial (Breves apuntes históricos), Girona, 1959.

+Sauleda, Sant Iscle, ant. parr. existent el 1089 (CC, 160), unida el 1371 a Sant Pere Cercada, priorat a què pertanyia des de 1167. El temple és del s. XI (Catalunya Romànica, V, 341).

Saus, Santa Eugénia, cit. el 1316. Temple romànic dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 832).

Segueró, Santa Maria (m. Beuda), cit. el 1001. T. del s. XI (Catalunya Romànica, IV, 243-244).

Selva de Mar, Sant Esteve de la, existent el 1080. El temple fou totalment reconstruit els anys 1942-1944, segons plànols de Pelagi Martínez.
Té dins del terme l'ermita de Sant Sebastià, que fou l'antiga parroquial (Catalunya Romànica, IX, 836-840).

Serinyà, Sant Andreu, existent el 1033 (CDS, 206). El temple és del s. XII (Catalunya Romànica, V, 462).
Té dins del seu terme l'ermita romànica de Sant Miquel ses Vinyes, cit. el 1258 (Catalunya Romànica, V, 463), i les capelles de Santa Anna, bastida el 1526, i de la Divina Pastora, erigida el 1771.

Serra de Daró, Santa Maria, existent el 1096 (CDS, 462). El T. fou bastit el 1881 i consagrat pel bisbe Tomàs Sivilla el 1884.

Serres, Santa Cecília de les (m. Sant Martí de Llémena), existent el 1019 (CC, 79), i coneguda en época medieval amb el nom de Santa Cecília Sacàrcer. El temple data del 1774 i inclou restes d'un absis del s. XII (Catalunya Romànica, V, 207).

+Setcases, Sant Miquel, parr. cit. el 1118, transferida el 1957 al bisbat de Vic. T. del s. XV, refet el 1729.

Sils, Santa Maria, existent el 1087 (CDS, 403). L'església és del s. XVII.

Siurana, Santa Coloma, cit. el 1077 (Vilab., 84). El temple fou construït durant els anys 1778-1855 (Catalunya Romànica, IX, 843).
Té dins del seu terme l'ermita de Santa Llúcia (abans del s. XVIII, Sant Esteve) de Tonyà (m. Garrigàs), cit. el 1167 (Catalunya Romànica, IX, 491).
J. M. MARQUÈS, Santa Coloma de Siurana, Girona 1993.

+Socarrats, Sant Andreu, ant. parr., (m. Vall de Bianya), existent l'any 1000, agregada el 1582 a Sant Joan les Fonts, i el 1968, a la Canya. El temple fou consagrat el 1117 (Catalunya Romànica, IV, 373-374).

+Solamal, Sant Martí, ant. parr., cit. el 979, esmentada com a sufragània de Sant Pere Espuig (v.). El 1075, li fou unida definitivament el 1582. T. del s. XII, amb campanar del s. XVIII (Catalunya Romànica, IV, 378-379).

+Solans, Sant Miquel, ant. parr., cit. el 983 (CDS, 123) i agregada el 1528 a la Jonquera (v.) (Catalunya Romànica, IX, 498-500).

Solius, Santa Agnés (m. Santa Cristina d'Aro), cit. el 1103. El temple data de 1773, i el campanar, del s. XI, fou sobrealçat el s. XIX (Catalunya Romànica, VIII, 311). Es seu d'un monestir cistercenc des de 1967.
M. MOLI, “La Il.lustració a Solius i la construcció de Santa Agnès (1773-1783)”, dins Patrimoni i història local. Jornades d'homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, Sant Feliu de Guíxols 1996, 91-94.

Sords, Sant Esteve (m. Cornellà de Terri), cit. el 986. L'església és del s. XII, amb modificacions del s. XVII (Catalunya Romànica, V, 412-413).

Sous, Sant Llorenç (m. Albanyà). El monestir de Sant Llorenç, primerament ubicat a Sant Aniol d'Aguja, hi tingué una dependéncia ja l'any 872, s'hi establí plenament abans del 922 i hi restà fins al 1592, data en qué fou suprimit (Catalunya Romànica, IV, 133-137). La parròquia, però, restà subordinada a Sant Pere de Besalú fins al 1831.
Té dins del seu terme el santuari de la Mare de Déu del Mont (Catalunya Romànica, IV, 137-140).
J. CARRERAS I PÉRA, El Mont, ahir un monestir, avui un santuari, Olot 1988.

Taialà, Sant Narcís (m. Sant Gregori), existent el 1107 (PM, 25). L'església és del s. XVIII. El 1603 li fou agregada la parròquia de Sant Ponç de Fontajau (v.).

+Talaixà, Sant Martí, ant. parr., existent el 872, esdevinguda sufragània de la parròquia d'Oix el 1614.

Tallada d'Empordà, Santa Maria de la, erigida el 1372 amb territori segregat de la de Verges. L'església, antiga capella del castell, és dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, VIII, 318) i és esmentada el 1151 (AIEG 22, p. 164).

+Tapis, Sant Breç, ant. parr., cit. el 1077 (Vilab., 87), i unida actualment a Maçanet de Cabrenys. L'església és romànica, de datació imprecisada, amb capelles laterals del s. XVII (Catalunya Romànica, IX, 564-565).

Taravaus, Sant Martí (m. Navata), existent el 1123. Hom en consagrà el temple, probablement el mateix que roman, l'any 1321 (Catalunya Romànica, IX, 584).

Terradelles, Sant Martí (m. Vilademuls). cit. el 1246 (PM, 184); el seu agregat de Sant Andreu del Vilar, el 1183. (Catalunya Romànica, V, 473-474). El T. és del s. XVIII.

Terrades, Santa Cecília, existent el 983. El T., dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 847-848), sofrí destrucció el 1939, i fou reconstruït el 1955 segons plànols de Joaquim Vilaplana.
Té dins del seu terme el santuari de la Salut de Terrades, fundat el 1678, l'ermita de Santa Magdalena de Codó, cit. el 1219, i una capella de Sant Sebastià, possiblement del s. XVII.

+Tor, Sant Climent, sufragània de Marenyà (v.), cit. el 1151 (AIEG XXII, 164). L'edifici és romànic, dels s. XI-XII (Catalunya Romànica, VIII, 323-324).

+Toralles, Sant Martí, ant. parr., cit. el 1209 (Pergs. Besalú). El temple és del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 263-266). Fou unida a Castellar de la Muntanya el 1594. Avui pertany a la parròquia d'Oix.

Tordera, Sant Esteve, existent el 977. L'església és dels anys 1780-1817, bastida amb plànols de Francesc Soriano; conserva, no obstant, el campanar romànic.
Té dins del seu terme la capella recent de Sant Pere, per a l'atenció dels veïns de la riba esquerra del riu Tordera i les ermites de Sant Daniel, del s. XVIII, Sant Ponç, bastida el 1687, Sant Andreu, citada el 1213, Sant Vicenç, cit. el 1199, i Sant Tuboald (Tou o Eudald, edificada el 1566) (Catalunya Romànica, XX, 522 i 531).

Torn, Sant Andreu del (m. Sant Ferriol), existent el 977. T. del s. X, modificat el s. XII (Catalunya Romànica, IV, 328).
Té dins del seu terme el santuari de la Mare de Déu del Collell, citat el 1152, amb temple començat el 1914 per l'arquitecte Josep Renom, i l'església, antigament parroquial, de Sant Feliu de Ventajol (v.), que li fou unida el 1589.
L. CONSTANS, Historia de Santa Maria del Collell, Malgrat, 1954.

+Torre, Sant Miquel de la, nom actual de l'església seu de l'antiga parroquial d'Avellanacorba (v.).

Torrent, Sant Vicenç, existent el 1279; de 1401 a 1511 era sufragània de Sant Feliu de Boada. L'església parroquial fou ampliada l'any 1724, amb projecte d'Agustí Soriano. Té dins del seu terme l'ermita de Sant Llop, potser antiga parroquial, cit. el 1322.

Torrentbó, Santa Cecília (m. Arenys de Munt), erigida el 1963 en territori segregat d'Arenys de Munt, en una capella existent el 1287. Té dins del seu territori l'ermita del Remei, cit. el 1741.

Torroella de Fluvià, Sant Cebrià, existent el 1170. Església dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 851-852).
Tingué dins de la seva demarcació l'església desapareguda de Sant Martí de Canyà, que pertanyia el 974 a Sant Pere de Rodes.

Torroella de Montgrí, Sant Genís, cit. el 1168 (PM, 53). El seu temple fou bastit entre 1306 i 1609, data en qué fou consagrat; la façana, no obstant, és del s. XVIII.
Té dins del seu territori el santuari de Santa Caterina, fundat el 1392, i la capella de Santa Maria del Palau, coneguda el 1279.
J. VERT I PLANAS, El temple de Sant Genís, Torroella 1984. Andreu SÀBAT, “La ermita de Santa Catalina de Torroella de Montgrí”, dins Revista de Gerona 17 (1893), 236-244, 262-271, 294-301.

Tortellà, Santa Maria, cit. el 1004. T. dels anys 1787-1796. Té dins del seu terme l'església de Sant Miquel de Monteia (v.).
Robert BAYER, Tortellà, Tortellà 1990, 67-100.

+Torts, Sant Julià dels, ant. parr. existent el 1087 (Vilab., 143). El temple és dels s. XI i XIII (Catalunya Romànica, IX, 500-502). Fou agregada a Agullana (v.) abans de 1365; actualment ho és a la Jonquera.

Tossa de Mar, Sant Vicenç, existent el 966. Els anys 1769-1776 hom bastí una nova església, i abandonà la del s. XIV que es troba dins de la vila vella.
Té dins del seu terme les capelles de Santa Maria de Llorell, dels Socors, erigida el 1593, de Sant Benet, existent el 1330, i el santuari de Sant Grau d'Ardenya, existent el 1409, reedificat el 1882.
M. ZUCCHITELLO, Una devoció mariana, La Mare de Déu del Socors,( s. XVI-XX), Tossa 1986.

+Tregorà, Sant Julià, parr., cit. el 978, transferida el 1957 al bisbat de Vic. T. romànic, amb capçalera del s. XVIII (Catalunya Romànica, X, 477-478).

Ullà, Santa Maria, existent el 1182*. intitulada primitivament a Sant Andreu. Tingué en el seu terme la canónica de Santa Maria d'Ullà, fundada el 1121 en una església existent el 1115 (Vilab., 383) i consagrada el 1182. L'edifici de culte actual és el de la canónica, renovat el s. X-VIII i acabat el 1804.
Catalunya Romànica, VIII, 328-331. Joan BADIA, “Notícia sobre restes d'esglésies romàniques descobertes al Baix Empordà”, dins Estudis del Baix Empordà 2 (1983), 62-67.

Ullastret, Sant Pere, existent el 899. Temple basilical de tres naus, dels s. X-X- (Catalunya Romànica, VIII, 332-338).

Ultramort, Santa Eulàlia (m. Foixà); del bisbat, és el temple més antic del qual consta la consagració, ja que la rebé del bisbe Gualaric (816-817) (PA, Fonolleres, 12); en la seva forma actual data dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, VIII, 341).

Usall, Sant Cristófol (m. Porqueres), existent el 1086. Temple romànic del s. XI (Catalunya Romànica, V, 451-452).

+Vajol, Sant Martí de la, ant. parr., cit. el 1266, sufragània d'Agullana des de 1514. T. del s. XIII (Catalunya Romànica, IX, 865).

+Vall de Santa Creu, Sant Fructuós de la, ant. parr., existent el 866, despoblada el s. XIV, tornà a tenir cementiri el 1618; és ara sufragània del Port de la Selva. El temple és dels s. XVI-XVII.

Vall del Bac, Sant Andreu de la (m. Vall de Bianya), coneguda anteriorment com a Sant Andreu de Porreres. La parròquia és cit. ja l'any 946; el seu temple, romànic, és del s. XII (Catalunya Romànica, IV, 380-381). Té dins del seu terme les esglésies de Sant Miquel d'Avellanacorba (v.), sovint anomenada Sant Miquel de la Torre, a on es transferí la parroquialitat, Sant Feliu del Bac (v.), i Santa Maria de la Cot (v.), més coneguda com a Santa Maria de Llongarriu.
J. MARQUÈS C., “Les esglésies de la Vall del Bac”, dins Patronat d'Estudis Histórics d'Olot i Comarca, Annals 1977, 83-100.

Vallcanera, Santa Eulàlia (m. Sils), segregada de Caldes el 969, en ocasió de consagrar-se l'església (Marqués, Consagracions). T. del s. XVIII.

+Valldavià, Sant Mateu, annex de Vilopriu, existent el 1278 (Delmes, 117). Temple romànic modificat (Catalunya Romànica, VIII, 348).

+Valleta, Sant Silvestre de la, ant. parr., existent el 877; fins al 1928 fou sufragània de Garriguella, avui dins del terme de Llançà. El T. fou consagrat el 1029, tot i que certs elements de l'edifici poden datar del s. X, i altres, del s. XII (Catalunya Romànica, IX, 520-522).

Vall-llobrega, Sant Mateu, existent el 1273 (RC, f 58v-59v). El temple antic és abandonat (Catalunya Romànica, VIII, 342-343); l'actual es bastí entre 1669 i 1671.

+Vallmala, Sant Martí, ant. parr., el temple de la qual fou consagrat el 1019 (Catalunya Romànica, IX, 523-525). El 1435 depenia del monestir de Colera, a la parròquia del qual fou unit; després pertanyé a Llançà (v.).

+Vallmanya, Sant Miquel, ant. parr. cit. el 1021, sufragània d'Horsavinyà (v.) (m. Tordera), des de 1965. L'església és del s. XVI.

Vallveralla, Sant Vicenç (m. Ventalló), cit. el 1318. L'església fou constru*ida de 1748 a 1754.

Ventalló, Sant Miquel, erigida el 1606 amb territori segregat del de Vallveralla. El T., antiga capella de Sant Miquel, cit. el 1348 fou acabat el 1673.

+Ventajol, Sant Feliu, ant. parr., cit el 978, agregada al Torn el 1589. El temple és enrunat.

Verges, Sants Julià i Basilissa, cit. el 1078 (Rius, 14). T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, VIII, 344).
Té dins del seu terme l'església de Sant Pere de la Vall, existent també el 1078, que ha estat considerada matriu de la parròquia deVerges (Catalunya Romànica, VIII, 344-346).

Viabrea, Sants Llop i Esteve (m. Riells-Viabrea), cit. el 941; forma part del bisbat de Barcelona fins al 1968. T. dels s. X-XI (Catalunya Romànica, V, 317).

Vidreres, Sants Iscle i Victória, existent el 1066 (Amer, 22), sota el patronatge de Santa Maria; adoptà després la titularitat de la capella del castell del lloc, citada el 1194. L'església és del s. XVIII. S'hi agregà el 1448 Sant Esteve de Caulés (v.).

Vílabertran, Santa Maria, cit. com a capella el 968, amb funcions parroquials des de 974. El T. fou seu fins al 1835 d'una canónica agustiniana fundada el 1069, i rebé la consagració l'any 1100 (Catalunya Romànica, IX, 873-894).
J. M. MARQUÈS, Canònica de Santa Maria de Vilabertran, Barcelona 1993; EIUSDEM, Escriptures de Santa Maria de Vilabertran, Figueres, 1995.

Vilablareix, Sant Menna, existent el 882; t. del s. XVIII. Té dins del terme les restes d'una ermita de sant Roc, edificada el 1433, l'aplec del qual se celebra a la parroquial, que, per aquest motiu, molts gironins coneixen amb el nom de «Sant Roc».

Vilacolum, Sant Esteve (m. Torroella de Fluvià), existent el 1093 (Vilab., 209). T. romànic, modificat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IX, 863-864).

Viladamat, Sant Feliu, originàriament capella de Sant Quirze de la parròquia de Sant Feliu de la Garriga; començà a fer funcions parroquials el 1438, esdevingué sufragània el 1617 i consta com a parroquial el 1732.
Té dins del seu terme el temple de Sant Feliu de la Garriga (v.), antiga parroquial, i el de Santa Eulàlia de Palauborrell (Catalunya Romànica, IX, 902-903).

Viladamí, Sant Esteve (m. Vilademuls) existent el 1017. L'església és del s. XVIII, amb restes romàniques (Catalunya Romànica, V, 471).

Viladasens, Sant Vicenç, existent el 1044 (PA, Viladesens, núm. 433). T. del s. XVIII, amb elements del s. Xll (Catalunya Romànica, V, 209-210).
Té dins del terme l'ermita de Sant Martí de la Mora (Catalunya Romànica, V, 212), cit. el 1326.

Vilademires, Sant Mateu (m. Cabanelles), existent el 1050 (Vilab., 20). T. del s. XII, sobrealçat el s. X-VIII (Catalunya Romànica, IX, 427-428). Li fou agregada el 1481 Sant Romà de Casamor (v.).

Vilademuls, Sant Joan, existent el 1053 (CC, 112). El temple romanic sofrí modificacions el 1560 (Catalunya Romànica, V, 465-466).

Vilafant, Sant Cebrià, existent el 1075 (Vilab.,- 78). T. dels s. XII-XIII, modificat el s. XVIII (Catalunya Romànica, IX, 905).
Té dins de la demarcació l'església de Santa Maria de les Forques, edificada el 1988.

Vilafreser, Sant Sadurní (m. Vilademuls), existent el 1058 (CC, 120). T. dels s. XVI-XVII, amb elements del s. XII (Catalunya Romànica, V, 478).

+Vilajoan, Santa Maria, ant. parr., existent el 1096 (Vilab., 231); fou agregada a Ermedàs (v.) el 1600. Església de dues naus, una preromànica i l'altra, romànica (Catalunya Romànica, IX, 491-495).

Vilajuïga, Sant Feliu, existent El 1080. L'església, dels s. XVIII-XIX, té com a atri una part del temple anterior, del s. X-XI (Catalunya Romànica, IX, 909-910).

+Vilallonga, Sant Martí, ant. parr., cit. el 1183, transferida el 1957 al bisbat de Vic. T. romànic modificat (Catalunya RomànicaX, 472-473).

Vilamacolum, Santa Maria, existent el 913 (Bull. Soc. Onomàst. 43 (1992), 53-71). T. del s. XI (Catalunya Romànica, IX, 915-916).

Vilamalla, Sant Vicenç, cit. el 1058 (CC, 120) i 1071 (Vilab., 50). T. dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 917).

Vilamaniscle, Sant Gil, segregada de Garriguella el 1790. T. del s. XVIII; una capella de sant Gil existia al lloc el 1326.

Vilamarí, Santa Maria (m. Vilademuls), existent el 1255 (PA, Test, núm 4). T. del s. XVII, que conserva la portalada romànica (Catalunya Romànica, V, 474-475),

Vilanant, Santa Maria, existent el 1018. T. dels s. IX-X, basilical de tres naus (Catalunya Romànica, IX, 918-922).
Té dins del terme l'ermita de Sant Jaume dels Solers, cit. el 1253 (Catalunya Romànica, IX, 922-923), avui de propietat particular.
Pere BORRAT i Antoni EGEA, Vilanant, Girona, 2001 (Quaderns de la Revista de Girona, 92), 42-44, 48.

Vilanna, Sant Mateu (m. Bescanó), existent el 899. T. del s. XVIII.

Vilanova de la Muga, Santa Eulàlia (m. Peralada), existent el 1019 (CC, 79). T. de planta basilical, de tres naus, del s. XII, amb pintures murals del s. XIII; el campanar data dels s. XVII-XVIII (Catalunya Romànica, IX 621-629).

Vilarig, Sant Martí (m. Cistella), existent el 1092 (Vilab., 195). El temple és del s. X-VIII, amb campanar de l'any 1805; conserva, però, la portada dels s. XII-XIII (Catalunya Romànica, IX, 452).

Vilarnadal, Sant Pere (m. Masarac), cit. el 1093 (Vilab., 200) i més tard, com a sufragània de Masarac (v.); unida a Biure el 1612, consta com a independent des del s. XVII. L'església és del s. XVIII (Catalunya Romànica, IX, 570).

Vila-robau, Sant Andreu (m. Ventalló), cit. el 1420 com a sufragània de Sant Genís de Palol, en fou segregada el 1602. La seva església vella* és del s. X (Catalunya Romànica, IX, 870-871); l'actual és del s. XVIII.

+Vilars, Sant Pere dels, ant. parr., cit. el 951. El temple és romànic, d'época imprecisada (Catalunya Romànica, IX, 565-566). Gairebé despoblada des de principis del s. XV, esdevingué sufragània de Maçanet de Cabrenys (v.) abans de 1580.

Vila-sacra, Sant Esteve, cit. el 983 (CDS, 123). T. del s. XII, amb campanar del s. XVIII (Catalunya Romànica, IX, 928-930).

Vilatenim, Sant Joan (m. Figueres), cit. el 1013. T. del s. XI, consagrat el 1064, amb capelles laterals dels s. XIII-XIV (Catalunya Romànica, IX, 486-487). Part del territori fou segregat per a la parròquia de la Sagrada Família de Figueres (v.).

Vilaür, Sant Esteve, cit. el 1237 (SD, 115). T. dels s. XII-XIII, amb portalada del 1595 (Catalunya Romànica, IX, 931-933).

Vilavenut, Sant Sadurní (m. Fontcoberta), existent el 1072 (CDS, 344). T. del s. XIII, modificat el s. XVIII (Catalunya Romànica, V, 436).

Vilert, Santa Maria (m. Esponellà), existent el 844; tingué també el nom de Santa Maria de Sisteriano. L'església és del s. XI, amb porta del s. XVI, i el campanar, del s. XIII (Catalunya Romànica, V, 430).
J. CLAVAGUERA, Vilert, Vilert, 1997, 28-32.

Vilobí d'Onyar, Sant Esteve, existent el 882. L'església la construí entre els anys 1759 i 1772 Francesc Soriano, i el campanar data de final del s. XVIII.
Té dins del terme l'ermita de Santa Margarida, cit. el 1094 (Catalunya Romànica, V, 351-352).
J. M. MARQUÈS, L'església a Vilobí d'Onyar, Vilobí, 1978.

Vilopriu, Sant Pere, existent el 1078 (Rius, 14). El temple és dels s. XVII-XVIII, amb vestigis romànics (Catalunya Romànica, VIII, 347-348). Té l'agregat de Valldevià (v.)
Joan BADIA, “Notícia sobre restes d'esglésies romàniques descobertes al Baix Empordà”, dins Estudis del Baix Empordà 2 (1983), 67-69.

Vulpellac, Sant Julià, (m. Forallac), existent el 904. T. del s. XVI, d'estil gótic tardà; algunes capelles laterals es bastiren entre 1596 i 1615.